Esquerdes al mur XVII: Sostre Cívic: Entre el lloguer i la propietat privada

Esquerdes al mur XVII: Sostre Cívic: Entre el lloguer i la propietat privada

Lucia Montobbio [Revista Valors]. Cada cop hi ha més persones que dormen al carrer. I també hi ha més cases buides. Els lloguers continuen sent alts, i parlar d’hipoteques és com llegir novel·les de ciència ficció. Al menys per ara. Però, i si poguéssim trobar una proposta que combinés els punts forts de la compra i els punts forts del lloguer? Aquesta és l’oferta que ens fa la fundació Sostre Cívic, situada a Barcelona.

Em reuneixo amb el Diego Carrillo, arquitecte i socio-fundador de Sostre Cívic, per preguntar com es pot participar en el projecte i si qualsevol ho pot fer. Ho faig a la seva seu, que es troba al carrer Casp 43.

El Diego m’ensenya totes les instal·lacions, es tracta d’un espai obert que comparteixen amb més fundacions. Això no només els permet compartir despeses; també els facilita el treball en xarxa. Per exemple, un dels companys d’oficina es FIARE, banca ètica, aquesta podria implicar-se amb la gestió econòmica de Sostre Cívic.

Ens asseiem al terrat de dalt, on el Diego m’ofereix un te i respon pacient a totes les meves preguntes. El primer que vull saber és qui pot participar en la iniciativa de Sostre Cívic. I descobreixo que tothom ho pot fer. Que es pot participar o bé formant part de la cooperativa, propietària dels immobles; o bé sent cooperador, és a dir sent usuari del immoble.

El Diego m’exposa el cas de Dinamarca, i això m’ajuda. Allà ja funcionen amb el model que ens proposa la iniciativa de Sostre Cívic. El model de cooperativa de cessió d’ús, també anomenat andel. Als països nòrdics fa més de 90 anys que existeix en aquest país. Per una banda hi ha una cooperativa i aquesta és propietària d’una sèrie d’immobles; i per una altra tens els usuaris que gaudeixen del dret d’ús. El Diego continua entusiasmat la seva explicació, fins que l’interromp i pregunto per aquest dret d’ús. Què és.

El dret d’ús és com un lloguer indefinit en el temps. La novetat està en que malgrat els usuaris no poden vendre l’immoble, perquè és propietat de la cooperativa, sí que el poden gaudir tota la seva vida, i fins i tot poden donar aquest dret d’ús en herència. Així doncs es podria disposar de l’habitatge de generació en generació sense ser-ne els propietaris. 

El lloguer és etern i només s’acaba quan ho decideixes tu, quan ja no vols continuar vivint allà. Podríem dir que els andels combinen la tranquil·litat que et dona la propietat privada: saps que pots viure allà tota la vida i que pots donar-la en herència; i la tranquil·litat que et dona el lloguer, saps que si un dia has de marxar per qualsevol raó no hauràs d’assumir el pagament d’una hipoteca pendent.

En el meu cas per exemple estaria més aviat interessada en ser usuària, li confesso al Diego. Ell em diu que llavors per adquirir el dret d’ús d’una vivenda hauria de pagar una entrada, que després es mantindria  amb un lloguer tou que tendiria a anar cap a la baixa. Aquests diners estan destinats a tornar el cost de la construcció de l’habitatge, i al manteniment, reforma o millora de l’edifici, i a les despeses comunes. L’entrada es torna si l’ inquilí deixa l’habitatge.

Està clar que necessitem propostes com aquestes, solucions que facin front als problemes de la nostra societat, que la facin més justa i respectuosa. Tal i com ens proposa la fundació Sostre Cívic que cuida de les persones i l’entorn a través de valors aplicats a l’urbanisme i a un accés a l’habitatge no especulatiu.

Sostre Cívic està treballant amb administracions interessades en el model de cessió d’ús i altres treballs i serveis. També està elaborant una llista de persones i grups interessats en ser usuaris/es dels habitatges o rebre informació de l’evolució dels projectes i notícies relacionades amb el món de l’habitatge. Posa’t en contacte a través de info@sostrecivic.org, i la seva web: www.sostrecivic.org

DESTACAT: Què és un andel?

“L’andel és un model d’accés a l’habitatge situat entre el lloguer i la propietat, funciona de manera democràtica i els seus habitants mai no poden transformar-lo en una propietat tradicional, tot i que tenen més drets que un llogater convencional. Un de cada tres habitants de Copenhaguen viu en un andel. Alguns són de principis del segle xx i permeten, una vegada i una altra, tenir un accés fàcil a l’habitatge.” (Definició extreta de “Finestra Oberta”, per Raül Tamullo) Podeu llegir més a: http://www.sostrecivic.org/sites/default/files/andel_1.pdf

Imatge extreta de: Periodismo Humano

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.