Per unes finances orientades al bé comú

Per unes finances orientades al bé comú

Cristianisme i Justícia. “La Doctrina Social de l’Església no és teoria: és l’expressió de la dimensió social de la fe”. Són paraules del secretari del Pontifici Consell de Justícia i Pau, Mons. Mario Toso en la seva intervenció, el passat 19 d’abril, a les jornades “Per un ordre mundial més just”, organitzades conjuntament per Justícia i Pau i el centre d’estudis Cristianisme i Justícia. Tal com va explicar l’Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau a Barcelona, l’objectiu d’aquestes jornades és precisament “donar a conèixer la doctrina social de l’Església”, un pensament poc conegut, i que en canvi, ofereix molts elements de reflexió i actuació en la construcció d’un model econòmic i social que estigui realment al servei de les persones i del bé comú.

Aquest any, sota el títol “Unes finances orientades al bé comú”, s’ha abordat la qüestió de com determinades pràctiques financeres han tingut, en els darrers anys, conseqüències dramàtiques per a moltes famílies. La ponència inicial, a càrrec de Mons. Toso, va estar dedicada a la necessitat d’una reforma financera i monetària internacional. Mons. Mario Toso és secretari de Justícia i Pau des d’octubre de 2009, i s’ha especialitzat en l’estudi de l’Estat del Benestar.

En la seva intervenció va repassar l’evolució i les causes de la crisi financera actual, insistint en el seu caràcter estructural i sistèmic. Estem davant d’una crisis essencialment antropològica i ètica, afirma Toso. Les subprime, l’excés de deute… però també una política que ha liberalitzat els mercats i que “ha afavorit el creixement d’un capitalisme financer especulatiu i desregulat que absolutitza el benefici a curt termini” són a l’origen de la situació que estem vivint.

Aquest dogma del benefici a curt termini ha destruït, segons Toso, el capitalisme que finançava l’economia real, provocant la recessió i  desestructuració d’aquesta economia. Tot això, mentre les autoritats polítiques nacionals es declaraven incapaces de controlar la situació.  “Si deixem intactes els mecanismes financers tal i com estan avui, podem preveure un enorme creixement de la pobresa”, alertà el secretari del Pontifici Consell de Justícia i Pau, que demanà la creació d’estructures de govern mundial democràtiques capaces de regular les finances.

En aquest sentit va apuntar cap a un seguit de mesures concretes que estan molt en la línia de les propostes alternatives que es poden escoltar al carrer: la limitació dels sous dels alts executius, l’aplicació de la Taxa Tobin a les transaccions purament especulatives, el posar fi als paradisos fiscals, la democratització de les finances a través de fórmules alternatives com la banca ètica… En el fons de totes aquestes propostes hi ha la necessitat de recuperar la primacia de l’ètica i la política, en definitiva, per això Mons Toso va abogar per una “nova evangelització del social”, ja que en paraules seves “una veritable revolució social i econòmica, o serà espiritual i moral, o no serà”.

La primera ponència de la sessió del dissabte 20 d’abril va anar a càrrec de José L. Fernández, professor d’ètica a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (ICADE) de la Universidad Pontificia de Comillas. El professor es va situar en continuïtat amb la ponència de Mons. Toso quan va parlar de que “l’activitat financera té una indiscutible dimensió ètica”. Preguntes com “què produir?, com produir-ho?, com distribuir el que s’ha produït?” Són qüestions lligades a decisions individuals i col·lectives, i situar totes les respostes en l’àmbit d’un “mercat abstracte i amoral” ha estat un error de conseqüències molt greus. Cal resituar de nou la tasca del sistema financer en l’àmbit de la prestació de serveis, fent el que ha fet sempre: posar en contacte estalviadors i persones amb projectes empresarials. El professor Fernández es va mostrar en aquest sentit molt crític amb la responsabilitat social corporativa, ja que es concebuda moltes vegades como a simple publicitat i neteja d’imatge. Una forma, en definitiva, de no fer res i mantenir l’actual statu quo.

La jornada la va cloure Eulàlia Reguant una de les promotores del projecte de banca ètica FIARE. Precisament l’objectiu del projecte que es va iniciar a Itàlia i que s’està implementant a Catalunya, és ser un instrument d’intermediació financera que permeti dirigir l’estalvi de persones, famílies i organitzacions cap a projectes que suposin una transformació de la nostra societat. A més a més, pel tipus d’implementació territorial i de gestió, aspira a ser un banc “en mans de la ciutadania, creat des de la base, on la participació de les persones i entitats sòcies n’és el factor clau”.

Va se una manera de concretar en una proposta realista i en marxa els principis que tant Mons. Toso como José L. Fernández havien enumerat en les seves ponències: democràcia, bé comú, proximitat… Tots ells principis ben presents en la doctrina social de l’Església i que malauradament haurien de ser més coneguts (i practicats).

****

Aquí teniu més informació sobre les jornades:

Vídeos de les xerrades

– Quadern virtual amb la transcripció de la conferència de Mario Toso: Las finanzas al servicio del bien común y de la paz”

Imatge extreta de: USF Newsroom

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.