Atrapats rere les reixes del CIE de la Zona Franca

Atrapats rere les reixes del CIE de la Zona Franca

Quim PonsEl passat dilluns, 15 d’abril, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants va presentar el seu primer informe sobre el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca. Un treball fruit d’un any de visites a persones que han estat internades en aquest centre. Han estat 220 visites que han permès acompanyar a 55 interns. Voldríem subratllar cinc accents d’aquest informe:

Primer accent: en traspassar les tanques d’aquest centre de detenció, hem vist el drama humà que viuen aquestes persones. Paraules com desconcert, confusió, rebel·lió, desesperança, ruptura… expressen el shock psicològic que viuen aquestes persones i els seus familiars. L’ingrés en el CIE suposa un canvi radical en les seves vides, trobar-se, sense més, en un túnel sense sortida.  A aquesta ruptura, s’afegeix la desinformació: Per què sóc aquí? No sóc cap delinqüent! A aquesta impotència, s’afegeix, sovint, el fet de la incomunicació amb el seu advocat d’ofici o el desconeixement del dret que tenen a la defensa. L’angoixa de no tenir notícies de l’estat del seu procés d’expulsió agreuja més l’estada en aquest centre.

Segon accent: l’ingrés a un CIE s’hauria d’utilitzar com a últim recurs. La majoria de visites que hem realitzat desmenteixen aquesta pràctica. S’està ingressant persones que mai haurien d’haver entrat a un CIE, persones amb arrelament social i sense antecedents penals, fins i tot amb fills de nacionalitat espanyola. Ens dóna la sensació que en el tema d’ingressos, primer s’actua i després es pensa. És clar! Tenen 60 dies per fer-ho. Però, no s’adonen del patiment gratuït que suposa aquesta pràctica per als interns i les seves famílies? Denunciem que no s’apliqui el principi de proporcionalitat a l’hora d’aplicar la justícia en aquests casos. Les conseqüències d’aquesta mala pràctica porten a que a l’Estat espanyol hi hagi un elevat percentatge de persones que finalment no són expulsades. Això posa en entredit l’existència d’aquests centres de detenció.

Tercer accent: la criminalització de la població resident en el CIE. En una entrevista amb la direcció del centre, se’ns deia: “Ustedes no saben los expedientes que tiene esta gente”. És veritat que aquests últims mesos s’ha incrementat el número d’ingressos de persones amb antecedents. Però no podem posar en un mateix sac persones amb antecedents policials (no han comés cap delicte: una infracció administrativa, una baralla en una discoteca, forçar una porta en un local abandonat per passar la nit…) amb persones que tenen antecedents penals, que han complert una condemna o que és commuta part de la pena amb l’expulsió del país. En les nostres visites, no ens lliga aquest discurs de perillositat general de tots els interns. Creiem que sota aquest discurs de perillositat general de les persones que estan en aquests centres, s’amaga una criminalització de la pobresa en aquestes persones indocumentades.

Quart accent: l’internament en un CIE, és una mesura cautelar que porta a la privació d’un dret fonamental, la llibertat, per un temps limitat, de màxim 60 dies. Aquest fet, hauria d’obligar a l’Estat a fer-se garant de la resta de drets fonamentals, doncs aquestes persones passen a estar sota la seva tutela. El compliment d’aquests altres drets fonamentals, especialment el d’atenció sanitària i d’un tracte digne, en molts casos no es donen i això es veu en les queixes que presentem en aquest informe.

Cinquè accent: la dificultat de realitzar la nostra tasca d’acompanyament i seguiment de les persones ingressades en el CIE, sense poder accedir com a organització social. Entrem en el torn de visites assignat als familiars i amics, amb les limitacions de temps per dur a terme el nostre servei.

Finalment, davant el projecte de reglament dels CIE,  volem denunciar la manca de voluntat política per aprofitar aquesta ocasió per revisar a fons el sistema, per passar d’un model de gestió de l’internament estrictament policial, a un de mixte en el que l’atenció a les necessitats socials de les persones internades i la garantia dels seus drets es tingués en compte.

Imatge extreta de: Jesús G. Pastor, un fotógrafo

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.