Solucions que arriben del sud - crònica IV - #FSM2013

Solucions que arriben del sud – crònica IV – #FSM2013

Xavi Casanovas. A Europa en aquests moments de crisi, podem aprendre molt del que han viscut els països emergents durant els darrers 15 anys.  No és casual que el Fòrum nasqués a Llatinoamèrica. Brasil, ara membre dels anomenats BRICS, va impulsar un espai que ha estat clau  a l’hora d’aprendre els uns dels altres. Un espai que ha ajudat a entendre que davant les qüestions que ens preocupen, les respostes que fugen de l’ortodòxia poden ser encertades.

En el cas d’alguns països del Sud podem veure com han estat capaços de crear un contrapoder a les polítiques neoliberals que els van ser imposades durant els anys 90. Les mateixes polítiques que, en certa manera, estan en l’arrel de la crisi financera, econòmica i sobretot democràtica d’Europa.

Quan parlem d’alternatives o sortides a la situació, ens hem de preguntar si ens cal tornar als mateixos nivells de creixement irracional que hem tingut fins ara. Les xifres a Amèrica Llatina els darrers anys  han estat espectaculars, però amaguen altres problemes. En podem fer una interessant lectura:

Si caracteritzem ràpidament els països de l’Amèrica llatina en funció de com han assimilat el lliure comerç en les seves economies, tenim països que s’hi adhereixen absolutament com és el cas de Mèxic (amb la NAFTA), Colòmbia, Perú o Xile. Hi ha també governs que han optat per continuar amb polítiques econòmiques proteccionistes respecte les inversions estrangeres i un model econòmic desarrollista amb inversions locals com l’Argentina, el Brasil o l’ Uruguai. Per últim tenim països que transiten, amb contradiccions, cap a processos de canvi amb una ampla participació popular, nous processos constituents on s’han incorporat nous drets (arribant a donar en algun cas la categoria de subjecte de dret a la mateixa “natura”). És el cas de governs que han estat producte majoritàriament de la lluita popular com Bolívia, l’Equador, Venezuela…

L’aprenentatge que se’n deriva per a nosaltres és que, des del treball polític de base i de l’empoderament de la gent, és possible exigir consultes populars, auditar el deute, modificar constitucions des del sufragi universal per a incloure aquells drets que tots considerem legítims, protegir la població més vulnerable …. Espais com l’FSM que avui conclou, serveixen exactament per això, un entorn on amarar-se d’idees i de propostes i començar a pensar estratègies.

L’altra cara de la moneda: el procés d’empoderament econòmic que els ha dut a aquestes quotes de creixement ha estat basat, en gran part, en un model d’extracció i d’explotació de recursos naturals. Un model amb una clara data de caducitat. Molts activistes llatinoamericans veuen clar que l’objectiu actual, en època de creixement, és buscar  models alternatius de desenvolupament no basats en aquest tipus d’economia. El problema és que l’empoderament econòmic de les classes populars, ara ja classe mitjanes, deriva en desmobilització. Està naixent un divorci entre la nova classe mitjana i els moviments socials. Cal treballar a fons perquè les classes mitjanes entenguin quin és el següent pas i no s’acomodin en el seu nou estatus econòmic de benestar. En el cas d’Amèrica Llatina, el següent pas podria ser optar per models de desenvolupament més sostenibles i menys agressiu amb el medi ambient. En el cas europeu obrir-nos a nous models d’economia no especulativa ni financera.  Com deia Bernard Cassen (fundador de Le Monde Diplomatique) avui, el FMI que ha estat expulsat de l’Amèrica Llatina per la porta del darrere reapareix ara a la finestra europea.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.