Esquerdes al mur XI: Horts que donen molt de fruit

Comunidad de Las Rosas. Travessem una situació de crisi que genera dolor, pobresa i patiment, i que ens porta a protestar per les injustícies, excessos i corrupteles que s’han anat cometent al llarg dels anys, i a exigir una sortida més humana a la situació actual. Però també és cert que anem sent conscients de les dificultats i la resistència al canvi que es contraposen a aquesta sortida. Mentrestant, més i més persones continuen veient-se afectades pel cataclisme econòmic que vivim. I un no pot estar amb el braços creuats esperant que la solució vingui de lluny, sinó que ha de preguntar-se què ha de posar de la seva part.

Així, motivats per la inquietud de veure un dels nostres amics, amb qui compartim vida creient a la parròquia de Las Rosas, de Madrid, en situació d’atur, algunes famílies ens posàrem a pensar de quina forma podríem ajudar-lo. Sí, era un més entre tots els que pateixen aquest drama, però era algú proper i part de les nostres vides. El més senzill hagués estat compartir el nostre treball, però això no és tan fàcil per a una societat que precisament apunta al contrari: augmentar la jornada laboral. Per què no buscar, doncs, creativament, un àmbit des d’on compartir de forma efectiva?

Després de reflexionar una mica sobre això, i de pensar quines de les nostres necessitats podien convertir-se en oportunitat de treball (i en vam pensar unes quantes, com la compra i la preparació de sopars en dies laborables), ens decidírem per plantejar la possibilitat de crear una cooperativa de consum. Ja feia temps que mostràvem una gran preocupació per la qualitat de la nostra alimentació i casualment un de nosaltres disposava d’algunes parcel·les abandonades de terra a la província de Guadalajara. En això coincidia, a més a més, el petit somni compartit, com a bons urbanites que som, de poder gaudir en el futur d’algun contacte amb la vida rural.

I així el projecte va començar a caminar. Plantejaments semblants als que es fan servir en el comerç just ens feien pensar que seria més adequat oferir uns ingressos mantinguts durant tot l’any que no pas concentrar-los en l’època de major producció, o fer-ho dependre tot d’aquesta producció. Per això es va pensar en una contribució fixa mensual de 100 € per família que pogués servir de suport al nostre nou pagès per a intentar una nova orientació laboral que ampliés les seves oportunitats de treball digne. Si es consolida l’experiència, continuarem donant els passos necessaris cap a una regularització de la situació, però de moment seguim en la fase experimental inicial.

Les tasques estan clarament distribuïdes, i la responsabilitat de la cura i el cultiu de la terra, amb criteris ecològics, recau sobre el nostre nou pagès. La resta de famílies participants, a més de la quota fixa mensual, ens comprometrem a donar suport en els moments de més feina i en la planificació de les tasques de l’hort. I així vam començar a netejar i preparar el terreny, a obrir accessos, i sobretot a aprendre amb la pràctica. Com a primer signe d’esperança, les terres que portaven ja trenta anys abandonades van començar a oferir-nos magranes, raïm i prunes. Fruits que fins ara ningú no havia cuidat.

I com que el procés de donar mai és unidireccional, resulta que som totes les famílies participants les que ens beneficiem de la marxa del projecte. El contacte amb la naturalesa, les jornades treballant en equip, la possibilitat que els nostres fills, criats enmig del formigó, descobreixin que el menjar surt de la terra i que ells poden ajudar a preparar aquesta terra perquè sigui fèrtil, la il·lusió que ha generat aquest projecte en la majoria de les famílies involucrades… Anem descobrint que amb tossuderia, tot i les veus que ens deien que això no era possible, es poden vèncer els contratemps i la voluntat pot transformar-se en acció. Estem mostrant als nostres fills (i a nosaltres mateixos) que davant els problemes no ens podem acovardir, i que es poden anar resolent, a poc a poc, a vegades demanant ajuda i altres vegades posant-se mans a l’obra. I així tenim ja la nostra terra a punt i esperant donar fruits.

En realitat, però, el projecte es va fent més complex ja que pot servir per a alguna cosa més. Tornar a vincular-nos amb la terra, que és la que produeix l’aliment que mengem, té una dimensió que va més enllà del mer consum de verdures que es produeixin. I anar en grup a treballar l’hort és una catequesi en si mateixa, que a més és exportable i de la qual es poden beneficiar no només les famílies que ens hem involucrat en aquesta idea, sinó que en un futur pot estar oberta, no sabem encara de quina manera, a altres famílies, grups de la nostra parròquia, joves, etc.

Com a mitjà de comunicació, a més del contacte directe i personal i del correu electrònic, mantenim un bloc (http://huertofamiliarysolidario.16mb.com/) que, en la seva àrea privada, actualitza les successives tasques que es van produint, i també l’evolució que es va percebent. Té una petita zona oberta, de manera que els no socis poden conèixer algun detall de la situació del projecte.

En aquest moment, i mentre veiem créixer les primeres plantes de prova (cols, enciams, alls…), estem planificant els treballs d’aquesta primavera, amb l’objectiu d’abastir totes les necessitats de productes d’horta de les famílies compromeses amb el projecte (de moment 7, comptant-hi el nostre amic a l’atur). Tot i les incerteses que planteja el futur, entenem que hem de prosseguir l’aventura i veure fins on arriba aquesta iniciativa que, de ben segur, ha sorgit de l’acció de l’Esperit a la nostra vida, l’Esperit que suaument ens fa entendre la necessitat de comprometre’ns positivament amb la vida en tot moment.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.