Moviments migratoris. Una realitat amb un gran dinamisme (II)

Grup de migracions (CJ-MigraStudium). A partir de les dades estudiades en les dues primeres sessions del nostre grup i que vam compartir breument en un post anterior, ens agradaria també compartir algunes conclusions més de fons:

1.-Els moviments migratoris continuaran formant part del nostre paisatge social i demogràfic en el futur. Tot i la conjuntura econòmica, les prospectives de població a Catalunya, Espanya i Europa, indiquen que es continuarà necessitant contingents de població provinents de països fora de la UE. Aquests contingents seran necessaris per equilibrar una dinàmica de progressiu envelliment que posaria en greu risc el funcionament normal de les nostres societats. Ras i curt: caldrà seguir comptant amb polítiques d’acollida, si bé, en el cas del nostre país aquestes segurament no tindran la rellevància i intensitat de la primera dècada del segle XXI. Considerar que “ara sobra gent” quan d’aquí uns anys “en tornarà a fer falta”, porta associada una determinada concepció mercantil de les migracions amb un enorme patiment de les persones. Alhora que estronca greument els processos d’acomodació d’una persona a un país i dificulta una bona integració en les societats receptores.

2.- Aquests moviments migratoris augmentaran el caràcter multicultural de les nostres societats. Això que ja és prou evident d’un temps ençà, no podem considerar-ho com un miratge transitori. Aquesta diversitat serà creixent, i caldrà estar preparats per poder-la gestionar amb èxit. Per això, creiem que és necessari comptar per un costat amb polítiques de protecció social fortes que garanteixin la cohesió, i que evitin la creació de bosses de pobresa. Algunes decisions actuals, tendents a retallar en aspectes bàsics relacionats amb salut, educació, prestacions etc… afecten especialment a les persones en ple procés migratori. Especialment greu ha estat, en aquest sentit, l’exclusió del sistema sanitari universal a les persones immigrades en situació irregular.

Però paral·lelament, caldrà també polítiques culturals adequades que reconeixent tota aquesta diversitat com una riquesa, siguin capaces alhora de crear espais de cultura comuna. Existeixen en aquest sentit pràctiques d’èxit que caldria estendre, i volem fer esment especial del Pacte Nacional per a la immigració de Catalunya (2008), un pacte que ha estat considerat un dels més avançats i més complets d’Europa, precisament perquè reconeix el caràcter estructural del fenomen migratori.

3.- En el grup va sortir també una especial preocupació per la segona generació d’immigrants. Aquesta generació constituirà la prova de foc de la nostra capacitat de gestionar amb èxit el fenomen migratori. Si aquesta generació es capaç d’incorporar-se a la societat d’acollida des de la seva identitat, però amb tots els drets i deures de ciutadania reconeguts, i comptant amb les oportunitats necessàries per a poder desenvolupar les seves capacitats, això esdevindrà el millor signe de que s’estan fent bé les coses. Si pel contrari la segona generació no compta amb aquestes oportunitats, i perllonga la identificació cultural amb un seguit de situacions d’exclusió social, el fracàs pot dur a una societat descohesionada amb importants bosses (potser barris sencers…) on l’etiqueta “fills d’immigrants” continuï lligada a determinats estereotips.

Ens caldrà estar atent a l’evolució d’aquesta segona generació, i caldrà també fer seguiment de les polítiques públiques que en aquesta matèria es vagin dissenyant. I així ho intentarem fer modestament també des del nostre grup de treball.

 

Imatge extreta de: GEA PHOTOWORDS (Javier Schejtman)


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.