Moviments migratoris. Una realitat amb un gran dinamisme (I)

Grup de migracions (CJ – Migra Studium). Hem dedicat les dues primeres trobades d’aquest curs a analitzar un total de 10 taules estadístiques elaborades des de l’Àrea d’estudis de la Fundació Migra Studium pel sociòleg Lluís Recolons. Crèiem necessari un apropament a les dades, per a poder contrastar determinades opinions i percepcions en relació als moviments migratoris. Us compartim algunes constatacions:

1.- Espanya ha rebut durant la primera dècada del segle XXI un important contingent de població immigrada atret, en bona part, per la demanda de mà d’obra d’una societat que en anys de fort creixement econòmic no podia cobrir aquesta demanada amb l’oferta disponible de població autòctona. Aquest creixement migratori ha servit per compensar l’estancament demogràfic del país que tenia (i segueix tenint) un creixement natural dels més petits d’Europa. Per fer-nos una idea direm només que l’any amb el creixement total de població més elevat, el 2007, la població espanyola va experimentar un increment que l’INE estima en  808.600 persones, 716.300 de les quals provinents del creixement migratori i la resta del creixement natural.

Aquesta increment migratori tan fort ha resultat una novetat històrica a Espanya. I ha estat, fins i tot, d’una magnitud superior al d‘altres grans països europeus que havien experimentat el fenomen en el passat però no d’una forma tan concentrada en pocs anys. Catalunya per la seva banda, on les migracions han estat  part important del seu sistema reproductiu, havia ja conegut en els dos segles precedents altres períodes d’increments migratoris comparables, d’origen majoritàriament espanyol, a diferència de l’origen majoritàriament estranger d’ara. Tanmateix, l’autèntic “efecte crida” que va portar tanta immigració estrangera a Espanya cal buscar-lo en la demanda d’abundant mà d’obra provocada pel funcionament de l’anomenada “bombolla immobiliària”.

2.- A partir del 2008 es produeix una dràstica caiguda del creixement migratori a Espanya i a Catalunya. El creixement natural (naixements menys defuncions) força esllanguit en acabar el segle XX, va conèixer un increment progressiu els primers anys del segle XXI seguit d’un suau declinar en els tres darrers anys. En aquesta evolució ha resultat significativa l’aportació dels naixements de mares i/o pares estrangers.  Les magnituds corresponents de creixement natural (naixements menys defuncions) pel que fa a Espanya foren de l’ordre de 19.000 de mitjana anual durant el quinquenni 1996-2001; la remuntada posterior va arribar als 113.500 de l’any 2009; i l’any 2011 es situava a 93.400.

3.- El creixement migratori només comença a presentar xifres negatives a partir del 2011 (estimat per a Espanya en -74.000)  en superar el nombre d’emigracions al de les  immigracions. Pel que fa a l’any que fa poc hem deixat, el 2012, les dades disponibles pel primer semestre fan preveure que aquesta tendència negativa serà també i més accentuada, la del total de l’any. Tot i la disminució d’entrades d’immigrants a Espanya des de l’estranger, aquestes segueixen movent-se en unes magnituds significatives: s’estima en 195.500 les arribades d’immigrants a Espanya des de l’estranger en el primer semestre del 2012. Els reagrupaments familiars sobresurten com a causa principal de les immigracions en aquests darrers recomptes. Les sortides d’Espanya cap a l’estranger s’estimaven  pel mateix primer semestre en 269.500, de les quals el 15% eren ciutadans espanyols i el 85% estrangers. Aquesta tendència creixent, d’emigració des d’Espanya a l’estranger, ja s’havia donat en altres èpoques i amb més intensitat en la població masculina que en la femenina.

Tot això ens ha fet pensar en la complexitat dels moviments migratoris. Certament, la bombolla immobiliària fa uns anys o actualment la crisi econòmica, són elements conjunturals que afecten al moviment de les persones, i ho fan no pas sense una notable dosi de patiment, de la qual no sempre en som conscients. La gran bossa actual de població aturada fa preveure encara uns anys de xifres d’immigració baixes, però la gravetat i duració de la crisi econòmica no ens han d’encegar fins al punt d’oblidar que la majoria de la població immigrada d’origen estranger roman i romandrà en el país i que l’estructura demogràfica i l’evolució econòmica acabarà imposant la necessitat de noves immigracions. D’això però en parlarem en un segon post.

Imatge extreta de: Dominio Público


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.