Esquerdes al mur IV: Créixer i canviar, compartint els béns amb el Fondosol

Luis ArancibiaAquesta és una experiència sorgida dins d’una comunitat cristiana de laics de Madrid anomenada Shekinah (que en hebreu significa la presència, la casa de Déu). Som una vintena de persones que rondem els cinquanta anys i que portem més de la meitat de la nostra vida intentant seguir junts a Jesús, compartint la nostra fe, la nostra vida i el nostre compromís. Venim d’un entorn social i cultural de classe mitjana tirant a alta. Durant la nostra joventut vam coincidir a la Parroquia de Nuestra Señora de Guadalupe de Madrid, i allí ens vam trobar amb Jesús, trobada que va canviar les nostres expectatives de vida. Des de llavors hem anat intentant créixer en proximitat amb el Senyor, fraternitat entre nosaltres i implicació en les realitats de patiment del nostre món, i tot això mentre ens adaptàvem als canvis propis de la vida (la incorporació al món laboral, l’elecció d’estats de vida, l’arribada dels fills, la crisi de la meitat de la vida…). Així poc a poc, la majoria de nosaltres vam acabar vivint en el mateix edifici, mudant-nos a un barri de la perifèria de Madrid on hem animat l’activitat pastoral de la parròquia i ens hem implicat en el teixit social, acompanyant a altres persones adultes que volien renovar o descobrir la seva fe, comprometent-nos en la xarxa d’ONGs de Madrid…

L’experiència

En aquest context, l’any 2000 un grup de persones de la comunitat, animades pel desig de créixer en la justícia que neix de la fe i inquietes per trobar una fórmula que ens ajudés a viure la nostra relació amb els béns d’una altra manera, vam endegar una iniciativa modesta però radicalment alternativa per intentar viure amb major solidaritat entre nosaltres i amb els altres: vam decidir compartir els nostres salaris i repartir-los entre nosaltres de forma equitativa, reservant una quantitat per a compartir amb altres. L’experiència és molt senzilla: tots els nostres salaris fan cap a un compte comú que és propietat d’una comunitat de béns que hem constituït. Des d’allà mensualment surten les assignacions per a cada família que es calculen exclusivament en funció del nombre dels seus membres. Addicionalment una quantitat equivalent al sou d’una família unipersonal la destinem a recolzar projectes socials i pastorals, juntament amb la resta de la comunitat. A més a més l’estalvi que es va generant en el compte comú, l’utilitzem per a finançar les despeses extraordinàries que de tant en tant tenim (compra d’un cotxe, arranjaments de la casa…) i per a recolzar algunes iniciatives solidàries. Per exemple, aquest estalvi ens ha permès posar en marxa un fons rotatori de crèdits que utilitzem, en col·laboració amb associacions del barri, i que ha servit per a concedir petits préstecs per valor de gairebé 50.000€.

Cada família utilitza la seva assignació de la forma que considera més adequada i no s’obliga a haver de donar explicacions ni justificacions de les despeses als altres, ja que ens hem anat donant compte que cadascú necessita d’un espai de llibertat i autonomia en l’ús dels diners i que l’objectiu no és pas que tots tinguem una mateixa manera de gastar. No obstant, intentem tenir cura dels espais de trobada per a compartir els dubtes, les alegries i les dificultats que anem descobrint en l’ús dels diners.

Allò que anem descobrint

Al llarg d’aquests més de deu anys, hem constatat que aquesta experiència és sobretot una ocasió de créixer en profunditat espiritual. El que aparentment és només una manera de compartir béns materials, en realitat és una experiència que ens ajuda a adquirir un major coneixement de nosaltres mateixos i una constatació real en la nostra vida de la veritat de l’Evangeli.

  • Per això us dic: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu” (Lc 12, 22). Davant la cultura moderna que ens convida a l’acumulació, el consum i la possessió com a fonts de seguretat, Fondosol ens ajuda a viure alliberats de la preocupació pel diner i el poder i experimentar així, encara que sigui molt parcialment, que el qui guanya la seva vida la perd.
  • “Si el Senyor no construeix la casa és inútil l’afany dels constructors” (Sl 126,1-2). Davant la lògica dominant que predica l’esforç individual com a única font d’èxit, per a nosaltres Fondosol és un regal acollit, una gràcia que va més enllà de les nostres forces cada vegada més limitades. Anem aprenent que només una actitud agraïda, ens permetrà conservar la lucidesa necessària per a no apropiar-nos de res i reconèixer que el que tenim és també conseqüència de les capacitats, oportunitats, possibilitats que se’ns han donat gratuïtament.
  •  “Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?” (Lc 12, 20). Davant la temptació angoixant de l’autosuficiència, anem descobrint que la interdependència, l’enredar la vida pròpia amb la dels altres i entreteixir així xarxes de solidaritat és gratificant i fins i tot més segur que confiar en les pròpies forces.
  • “Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè en servissin a la gent. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i en van omplir … (Mc 6, 40-42). Davant l’individualisme cec que proclama la nostra cultura postmoderna, en aquests anys hem experimentat la veritat d’aquest relat evangèlic: quan es comparteixen les coses es multipliquen i encara que aparentment no n’hi hagi prou per a tots al final n’acaba sobrant.
  •  “Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen. Jesús els respongué, ¿podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? (Lc 5, 33-34). Davant l’aspror d’aquests temps i l’aridesa amb què hem viscut altres vegades l’austeritat, amb Fondosol ens ho passem bé i és motiu d’alegria, festa i celebració.
  • “Ningú d’entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú.”  (Ac 4, 34). Davant el desànim actual, aquests anys junts, amb les seves lògiques dificultats, ens confirmen en la necessitat de perseverar i resistir, animats per les utopies que alguna vegada vam somniar i que amb una contemplació lúcida, reconeixem com es van fent vida.

És, finalment, una experiència contracultural que ens obre a la confiança en l’altre, a la interdependència, a la solidaritat, a la perseverança. En aquesta dinàmica hem viscut i rebut tant… i donem GRÀCIES cada dia, amb la consciència oberta a noves portes que s’obren, nous vents que ens arribin, noves iniciatives que ens tornin a descol·locar. 

 

Imatge extreta de: Good Samaritan Mission


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.