Profetes davant la crisi (V): Dorothy Day: Pacifista, anticapitalista i… catòlica

Jaume FlaquerQuè és el que porta a una dona anarquista, pacifista i anticapitalista convertir-se al catolicisme sense renunciar a aquestes conviccions? Aquesta és Dorothy Day (1897-1980), una de les dones més importants del catolicisme nord-americà del segle XX, i de la qual ens va parlar el jesuïta Daniel Izuzquiza en la cinquena sessió del curs “Profetes i testimonis davant les crisis”.

Aquesta dona fou la fundadora d’un moviment anomenat “Catholic Worker” que consisteix en tota una xarxa de cases d’acollida d’indigents i pobres d’Estats Units. Més de 200! Publiquen també un diari des del qual fan denúncia de les injustícies produïdes pel capitalisme, i que els permet de no quedar-se en l’assistencialisme. La denúncia del sistema els fa no acceptar mai subvencions públiques per a la seva obra social i animen a la desobediència civil. Van ser molt actius contra la guerra del Vietnam.

Són doncs una barreja de germanetes de Teresa de Calcuta i de moviments anarquistes i pacifistes. Interessant combinació que no oblida la mística de la presència del Crist en els més marginats de la societat.

Dorothy Day provenia d’una família episcopaliana anglicana i va viure de jove en ambients bohemis dels feliços anys 20 americans. Fins i tot, al 1917 va conèixer la presó per la seva participació en una manifestació que demanava el vot per a la dona.

Diverses crisis orientaran definitivament la seva vida. Destaquem una “crisis espiritual” o personal que la va portar a l’Església i una crisi social i econòmica que la va portar vers la fundació del Catholic Worker.

La crisi espiritual la va apropar a l’Església catòlica d’EEUU formada, aleshores, per les classes socials més pobres del país: polacs, irlandesos, lituans… I ara més recentment per llatinoamericans… Dorothy Day va arribar a la conclusió que “l’Església és l’Església dels pobres”. Deia: “ja sabia que jo desembocaria en ella”. Veient que els obrers anaven a l’Església va acabar sentint aquesta com “el seu lloc”.

A aquesta crisi personal es va sumar una de caire social i econòmica: el famós crack del 29 que va enfonsar l’economia nord-americana i que va crear en pocs mesos milions de pobres i d’aturats. La conjunció de les dues crisis seran font d’inspiració, perquè quatre anys més tard, al 1933, Dorothy Day creï el Catholic Worker per donar una resposta eclesial i evangèlica a la difícil situació del moment.

Alguns dibuixos de les publicacions del Catholic Worker, s’han consagrat com a sintetitzadors de la mística que els habita: la presència del Crist en el pobre tenint a Mt 25 (“perquè tenia fam i em vau donar de menjar”) com un dels principals textos inspiradors. Daniel Izuzquiza ens convidava en la seva presentació a contemplar aquests dibuixos.

– Jesús, a la creu, abraçant un treballador de color i una dona indígena.

 – Jesús com un pobre entre els pobres.

 

– La taula dels centres d’acollida és místicament viscuda con a taula eucarística. 

-El Jesús que renta els peus dels deixebles és un treballador que serveix amb el seu treball.

– Foto de Dorothy Day amb A.J. Muste (presa per Tom Cornell) en un projecte de protesta contra la guerra del Vietnam.

NOTA: A Cristianisme i Justícia, D.Izuzquiza ha publicat Revolució des de sota, descens revolucionari: La política espiritual de Dorothy day.

Imatge extreta de: Catholic Herald


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.