El Vaticà II i les altres religions: el món com a lloc de trobada

Jaume Flaquer. El Concili Vaticà II va inaugurar una nova època en les relacions entre l’Església catòlica i les altres religions. Per primera vegada en un text oficial es reconeixia i s’apreciava “tot allò de bo” que hi ha en les altres religions. Per primera vegada, l’Església feia un esforç per mirar amb uns altres ulls a aquells que no estan doctrinalment en comunió amb ella. Aquesta mirada ja no és anatemitzant sinó que està impregnada dels desigs de buscar les petjades de Déu per tota la seva creació. El món ja no és vist com un lloc amenaçador i perillós per a la moral i la doctrina, ni és viscut com un exili del qual s’espera sortir un dia per a retornar a la pàtria del cel. El món es descobreix novament com a lloc de trobada.

Aquell vel del Temple, del sancta sanctorum, que s’esquinçà amb la mort de Jesús i que separava el sagrat del profà, el lloc de trobada del lloc d’exili, va anar tornant-se a teixir poc a poc a través dels segles. Les portes de l’Església, protectores i incomunicadores, van restar definitivament tancades, definint claramen un dins i un fora, un refugi i una intempèrie, un lloc de salvació probable i un lloc de condemna indubtable.

Però aquestes portes s’obriren novament: van entrar dins l’Església nous aires, i en van sortir gent recercant altres petjades del Creador. El vel del Temple tornà a esquinçar-se per a deixar fluir aquella Gràcia condensada dins.

Això és, al meu parer, la gran riquesa fonamental del Vaticà II, la revolució que va suposar el Concili.

I això en què afecta el diàleg interreligiós? És fàcil d’endevinar-ho. A Déu no només se’l troba dins sinó també fora. Per tant, el cristianisme no té l’exclusivitat en l’accès a Déu, doncs també va passar “por esos sotos” de les altres religions “con presura”, i també a elles les va deixar “vestidas de su hermosura” (en paraules de sant Joan de la Creu).

Al Concili de Florència (1442) s’havia dit: (aquest Concili) “Creu fermament, predica i profesa que ningú que no estigui dins de l’Església catòlica, no només pagans, sinó també jueus, heretges i cismàtics, pot fer-se partícep de la vida eterna, sinó que anirà al foc etern preparat pel diable i els seus àngels”.

I ara, en canvi, afirma el Vaticà II que la gràcia actua en tots els homes de bona voluntat de manera invisible, i que “l’Esperit Sant ofereix a tots la possibilitat de què, d’una manera que només Déu coneix, puguin associar-se a aquest misteri pasqual”. (G.S. 22)

Celebrem, doncs, els nous aires que va portar el Concili!

Imatge extreta de: Religión Digital


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.