El repte de conviure en pau

Mª Dolors Oller Sala.  El Congrés “Edificar la Pau al Segle XXI”, celebrat a Barcelona del 23 al 25 d’abril, va aportar una visió esperançada de futur al reunir un bon nombre de persones que estan apostant des de diversos llocs i àmbits de treball per la construcció d’una societat i un món sobre unes altres bases, més humanes.

D’especial interès va ser per a mi la ponència del Sr. John Paul Lederach, expert en mediació i construcció de la Pau, que es va centrar en les “Taules de negociació” i va dir que en general desperten massa expectació i que després no s’arriba a bon port, doncs la Pau no és possible de dalt a baix, sense la participació dels afectats en els conflictes. Per això, la mediació radica no tant en el perfil del mediador, sinó en la qualitat de l’espai que es crea en la Taula. En conseqüència, és vital que hi hagi en aquesta Taula la més gran participació possible, entesa no tant com una qüestió de nombre sinó de qualitat. L’important és aconseguir la major participació pública i un sentit de responsabilitat ampli de les poblacions afectades: cal visualitzar un horitzó de canvis en un context relacional, del qual la mediació en forma part. Per això el canvi real és un procés llarg. Així mateix, va valorar el do, el regal de la parcialitat. Perquè massa sovint creiem en la imparcialitat. Però un pont no es construeix començant a meitat del riu, sinó sortint d’una costat o l’altre. Per això, no s’han de cercar persones neutrals sinó ben arrelades, amb una perspectiva concreta però amb la capacitat de visualitzar l’altra riba, entenent que aquesta altra riba també fa falta. És a dir, cal gent parcial amb capacitat de treballar amb la part contraria. És així quan es crea un espai construït des de la parcialitat però també des de la confiança en l’altre. Es així com podem fer avançar la Pau.

De gran interès fou també la ponència d’Adela Cortina sobre “Democràcia real, democràcia deliberativa”. Començà dient que cal repensar la democràcia per tal de donar la veu al poble. I el gran repte es situa en com fer que els destinataris de les lleis d’alguna manera siguin els seus autors. L’important no és tant la regla de la majoria que regeix les democràcies, sinó cóm es formen les majories. Hi ha tres maneres possibles: mitjançant la democràcia emotiva (les majories es generen a través de la manipulació dels sentiments, de les emocions del ciutadans per part del poder polític i dels mitjans de comunicació). A través de la democràcia agregativa (la societat és una agregació d’interessos que es van creant socialment). La democràcia dels ciutadans o deliberativa. El poble, segons Rousseau, és un conjunt de persones unides en la discrepància que intenten raonar conjuntament. I el Bé Comú no és una ètica de màxims però sí uns mínims de justícia per dessota dels quals es cau en inhumanitat. En aquest sentit, els drets econòmics, socials i culturals son mínims de justícia. Així mateix, el Bé Comú és avui un Bé Comú universal. La democràcia deliberativa ha de ser la democràcia dels ciutadans, del poble que ha de assumir responsabilitats. S’ha de  deliberar amb l’altre significatiu per a nosaltres, moguts per la raó cordial: no pot ser que l’altra no ens signifiqui res.

A part de les Ponències, el Congrés es va vertebrar al voltant de sis eixos temàtics, amb Taules d’experts simultànies: 1) Desarmar la Història; 2) Cap a les identitats poroses; 3) Cohesionar la Societat; 4) La Mediació, una via cap a la reconciliació; 5) L’imprescindible paper dels Mitjans de Comunicació; 6) El salt qualitatiu de la Democràcia.  Es posaven així sobre la taula tots els grans reptes que tenim plantejats com a humanitat i es visibilitzava la seva interconnexió.

Vaig participar en l’eix “Cap a les Identitats poroses (identitats, nacionalismes, ideologies, convivència intercultural). Es varen arribar a les següents conclusions, fruit del treball pre-congresual i de la interacció amb els assistents:

  1. La diversitat és un bé, una expressió de la riquesa natural y cultural que constitueix el nostre món.
  2. El respecte a les identitats és fonamental en la construcció de la pau.
  3. En front de les identitats tancades i petrificades, que es defineixen per oposició, és necessari reivindicar el concepte d’identitat porosa i permeable, capaç d’interaccionar amb les altres i de desenvolupar-se i de créixer a través de la relació.
  4.  Més enllà de les legítimes pertinences i lleialtats, tot ésser humà té que ser respectat en la seva dignitat inherent, com un valor en si mateix.

Més informació:  www.edificarlapau.org

 

Imatge extreta de: UB
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.