Algunes reflexions sobre el 15-M

Oscar Mateos. Es compleix un any del que s’ha anomenat “15m”. Més enllà de determinar de si estem davant d’un “moviment”, un “fenomen social”, un “estat d’ànim col·lectiu” o una mera “catarsi”, el cert és que el 15m mereix atenció, i així ho han demostrat la ingent quantitat de llibres, reportatges i articles dedicats a aquest assumpte en els últims mesos. *

1. – El 15m ha mostrat elements extraordinaris, per dos motius principals: ha elaborat un relat sobre la crisi de la democràcia representativa i, en particular, de la transició espanyola (o de la “cultura de la transició”, com s’ha anomenat ), que ha calat en l’imaginari col·lectiu, i, en segon lloc, perquè aquest relat ha estat elaborat essencialment per una generació de joves fastiguejats per la precarització social i laboral i pel funcionament de les institucions tradicionals, al qual s’han sumat molts sectors socials de perfil divers.

2. – En un any, el 15m ha aconseguit repolititzar molts debats sobre la situació actual o sobre les alternatives de futur. La descentralització del moviment en petites assemblees de barri o en els pobles ha revitalitzat un teixit social que ja existia, bé incorporant noves persones a aquests espais o bé refrescant-los amb noves idees i formes de fer. De tota manera, les experiències aquí són múltiples: des d’assemblees que han anat apagant-se fins a quedar els de sempre, fins espais que han servit de xarxa social i de suport per a persones que estan quedant-se en els marges (la lluita contra els desnonaments ha estat especialment significativa). És destacable el nombre d’iniciatives d’economia social i d’autogestió que han proliferat en barris i pobles: bancs de temps, cooperatives de consum, mercats d’intercanvi, etc. Per la seva banda, la trajectòria de les comissions que van sortir de les grans places també ha estat diversa, si bé les de caràcter més pràctic i logístic han estat les que han ajudat a impulsar les mobilitzacions d’aquests dies i la coordinació en xarxa a nivell internacional.

3. – El 15m també ha tingut un cert, més aviat tímid, impacte en l’agenda política: molts partits van incorporar als seus programes electorals demandes que havien estat reivindicades en les places, s’ha dut a terme algun debat parlamentari sobre qüestions com la dació en pagament (impulsades pel 15m, però que venien treballant-se amb anterioritat per col·lectius com les “Plataformes d’Afectats per les Hipoteques”), ha encoratjat el debat sobre la necessitat de la transparència política o bé ha portat a alguns partits, especialment d’esquerres, a fer un exercici d’introspecció, més o menys sincer, que busca sintonitzar amb les noves formes inherents al moviment.

4. – Precisament, l’originalitat i creativitat mostrada en les places, que ha tingut la seva translació a les assemblees de barri, o la utilització d’internet i de les xarxes socials, ha donat com a resultat un moviment que trenca fins a cert punt amb les formes habituals de la mobilització social, caracteritzant-se així per l’horitzontalitat o l’autogestió. Aquest fet és significatiu, ja que el 15m més que proposar una nova agenda, el que proposa és una nova forma de recompondre o de recrear el contracte social i de consensuar-ho des de baix i de manera interactiva, com si d’un document wiki es tractés. Aquest fet proposa noves formes, però també ha fet més escèptics a aquells sectors que consideren que els debats i les propostes en les assemblees han de tenir un major impacte polític en una conjuntura d’especial urgència.

5. – Tal com han posat de manifest les manifestacions d’aquests dies, el 15m segueix viu, malgrat el llarg hivern travessat i malgrat els múltiples interrogants i escrutinis als quals ha estat sotmès en els últims mesos. De manera poc justificada i desproporcionada, s’ha exigit al 15m un gran nivell de coherència interna (especialment després dels esporàdics episodis de violència registrats en algunes ciutats, i dels que les assemblees i places es van afanyar a desmarcar-s’hi) o de pragmatisme polític a un moviment que no és un subjecte monolític ni tancat, sinó precisament un espai plural i obert, porós, d’entrada i sortida, d’escola d’aprenentatge i desaprenentatge, de diàleg i de debat i, en definitiva, d’alè d’un canvi social que ja s’està produint. “Nosaltres, els de Sol, ja no som els mateixos”, expressava un dels cartells de les places. Sembla innegable que una part de la societat ja no és la mateixa i que s’ha sentit interpel·lada per l’15m, en un moment, sí, de catarsi, de desconcert polític i social, de perplexitat per les solucions que s’estan adoptant a nivell institucional i per la sensació que aquesta crisi és un pou sense fons que no s’entreveu una sortida immediata i menys encara beneficiosa per al conjunt de la societat.

6. – Però a més de proposar solucions immediates als problemes conjunturals i estructurals que afrontem com a societat, el 15m està inspirant un canvi social des de baix i anticipant, potser, noves formes d’organització social i política, fonamentades en el desig d’una major participació democràtica. Així mateix, el moviment ha revitalitzat els llaços comunitaris en una societat molt individualista, que a més està paralitzada per la por i l’allau de notícies diàries.

7. – Els reptes del moviment són múltiples, entre d’altres: connectar amb les classes populars o amb la població immigrada, reafirmar-se en el compromís no-violent en un context de creixent criminalització dels moviments socials però també de creixent pauperització per a sectors que estan al límit de la supervivència (preguntin com estan alguns barris de les seves ciutats, com els de Bellvitge o Bon Pastor a Barcelona), combinar la lògica assembleària amb la capacitat d’anar proposant accions i alternatives concretes o no perdre la mirada global no només de les causes de la crisi sinó també de les vies de solució. En aquest sentit, l’impuls que estan donant a “micro-lluites” com la denúncia dels CIEs (Centres d’Internament per a Estrangers) o en favor de la “dació en pagament” apareix com una qüestió clau en el present i futur del moviment : la consecució d’objectius concrets.

8. – De tota manera, i com s’ha insistit sovint, el 15-M és més una pregunta que una resposta concreta. Semblaria llavors un error voler desacreditar o relativitzar la transcendència política i social d’un moviment que està marcant a una generació i que està establint -si bé està per veure- sinergies a nivell mundial (especialment destacable és el cas de ‘Occupy Wall Street’ a EUA) i que està cridat a marcar, com així ho han fet altres moviments socials en altres moments històrics, coordenades importants de canvi social.

Segueix cridant l’atenció la simpatia social que genera el 15-M en molts sectors de la nostra societat i l’atenció que ha suscitat per als mitjans de comunicació a nivell internacional (algú deia aquests dies en un tuit que “el 15-M és l’única cosa que fa baixar la prima de risc”). Més enllà de l’anècdota i de la intensitat d’aquests dies, crec que ens trobem davant d’un moviment històric, que està en construcció, que proposa una nova forma de fer política i que està inspirant i tractant d’empènyer un canvi social necessari cap a noves formes de fer les coses que siguin molt més justes.

* Aquestes són algunes pistes intuïtives sobre el que, al meu parer, suposa. En altres llocs, i al costat de Jesús Sanz i altres persones, hem intentat analitzar amb més profunditat la gènesi i característiques d’aquest moviment.

En aquest enllaç pots llegir tots els articles del bloc de CiJ sobre l’15-M

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.