Líbia: 10 voltes i una resposta final

Oscar Mateos. El meu amic em pregunta: estàs a favor de la intervenció a Líbia?

  • Home, el cert és que la possibilitat d’una massacra a Bengasi per part de les tropes lleials a Gaddaffi resulta espantós. Srebrenica, Sarajevo o Ruanda realment són episodis massa frescos que pesen sobre la consciència col·lectiva.

Bé, però no m’has respòs, estàs a favor de la intervenció militar a Líbia?

  • A veure, aquesta vegada la intervenció compta amb la cobertura legal del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, i fins i tot amb cert suport de la Lliga Àrab, a diferència del que va ser Kosovo a finals dels noranta i, especialment, Iraq, l’any 2003.

Però, llavors, estàs a favor o no?

  • És que massacres se’n poden produir a molts llocs. A menor escala ja n’hi ha a Bahrein, al Iemen, a l’Aràbia Saudita, a Jordània o a Síria. No sé com actuarà la comunitat internacional en el cas que algun d’aquests contextos derivi en una situació similar a la de Líbia.

Això què vol dir?

  • A més, cal tenir en compte que aplicar aquest criteri hauria d’haver portat al mateix Consell de Seguretat o a d’altres institucions a adoptar solucions dràstiques en conjuntures com la de Gaza, les constants massacres que avui dia continuen a l’est de la República Democràtica del Congo (4 milions de morts des de 1996 i una resposta patètica de la missió de les Nacions Unides més important de la història, MONUC) o la sistemàtica violació de drets humans que té lloc a la regió oest de Sudà, Darfur, des del 2003.

Si us plau, una resposta ja …

  • I hi ha el petroli… Sempre he defensat que les guerres no són només per petroli o per recursos (tampoc ho va ser a l’Iraq, on hi havia altres components que també pesaven, com el caràcter messiànic de Bush i els seus falcons). Aquest (el del petroli) em sembla un argument massa simple per a entendre la veritable complexitat de les coses. Però està clar que Gaddaffi ha tingut el control de l’aixeta d’uns recursos que Occident necessita, i sense ell les coses seran més fàcils.

Això s’ha de tenir en compte, però davant la intervenció, què dius?

  • És que no sé si la comunitat internacional és molt conscient d’on s’està ficant. A Líbia ha esclatat una guerra civil, la resolució protegirà a la població civil, una part de la qual també està armada. I qui són els rebels? Què suposarà dona’ls-hi suport i l’aparent visctòria? Com s’abordarà la posterior reconciliació del país? A quin tipus de divisions socials s’està contribuint?

Sí, però, la població líbia podria haver estat massacrada… Segueixes sense contestar la pregunta.

  • També és cert que és imprevisible els escenaris que es poden derivar: una victòria ràpida i contundent i la claudicació del líder libi? Ajudarà a una rendició i a l’inici d’una transició? S’enquistarà la guerra? Quanta gent morirà en aquest procés? La comunitat internacional persistirà en el seu afany malgrat l’elevat cost econòmic de l’operació? S’abandonarà Líbia tal com s’ha fet amb Iraq? Quin tipus de transició s’afavorirà? Règims cuinats, artificials i potencialment insostenibles com a l’Afganistan i a l’Iraq? Qui tutelarà tots aquests processos?

No has contestat encara…

  • Sens dubte, Gaddaffi és un personatge sinistre (per cert, ell i el seu Llibre Verd van ser objectes de culte i seguiment per a molts sectors intel·lectuals africans a finals dels setanta i dels vuitanta), ha finançat guerres, entrenat guerrilles com la del Front Unit Revolucionari que tant de mal va fer a la Sierra Leone dels noranta, o subministrat armes a personatges com Charles Taylor, avui jutjat a l’Haia pel Tribunal Especial de Sierra Leone… Per cert, també m’agradaria saber quan, com a societat, estem disposats a reivindicar de manera contundent la imputació de Bush o Blair pels crims a l’Iraq, o quan posarem fi a l’horror gairebé invisible de Guantánamo, o a les tortures que està patint el soldat Manning a EUA per filtrar els cables a wikileaks…

D’acord, però?

  • També és cert que a la construcció de l’avui “monstre” i demonitzat Gaddaffi, d’una manera o altra, han contribuït els nostres líders polítics, amb catifes vermelles, grans recepcions i la venta d’armes. Era una peça clau en un escenari geoestratègicament sempre complexe per als interessos occidentals (lluita contra el terrorisme, controls migratoris, …)

Escolta, sí o no?

  • De veritat s’havien esgotat tots els mecanismes diplomàtics? Era impossible frenar l’entrada de Gaddaffi a Bengasi i a les altres poblacions i evitar una matança? L’ús de la força sempre és pervers, genera més violència, és el fracàs de la intel·ligència humana, “l’últim recurs de l’incompetent”…

Em quedo sense resposta…

  • Crec que la meva resposta és que no… No estic a favor de les intervencions armades en un context en el qual hi ha tantes contradiccions, en què les regles de joc són tan injustes, tan mal fetes i tan asimètriques o en què el tractament desigual i la doble moral es passegen amb tanta impunitat. Però, d’altra banda… i la població de Bengasi? I la de Gaza? I la del Kivu Nord?

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.