Davant la xenofòbia electoralista

José A. Zamora. No resulta fàcil escapar a les generalitzacions injustes o inexactes quan es parla de les representacions, les actituds i els comportaments xenòfobs respecte a la població immigrant que manté una part de la població autòctona i la seva vinculació amb determinades propostes polítiques. De la mateixa manera que “els migrants” són un col•lectiu plural, estratificat i culturalment diferenciat, la població anomenada “autòctona” també ho és. No existeix un referent únic dels discursos i pràctiques d’aquesta població en relació als immigrants. No obstant, totes les propostes teòriques sobre els prejudicis ètnics o racials, des de les més clàssiques fins a les més recents, afirmen l’existència d’un vincle entre, les crisis econòmiques i els conflictes de distribució a elles associats, per un costat, i l’augment de la xenofòbia, per l’altre. Fet que resulta certament inquietant si tenim en compte quines són les dimensions de l’actual crisi.

El clima social i polític que acompanya les crisis es torna un camp propici per a l’exteriorització de la xenofòbia alimentada per les pors, per la necessitat d’imputar responsabilitats i trobar, així, explicacions senzilles a una situació complexa. I també per la necessitat d’imaginar sortides més o menys dràstiques als problemes que d’aquesta situació es deriven.
D’altra banda, el fenomen migratori, en quan és un dels fenòmens clau de la nova globalització, ha contribuït com pocs altres a una configuració multicultural de les nostres societats, que si bé sempre han estat més o menys plurals, ara perceben amb més evidència l’existència de formes socials, culturals i religioses diverses i, al mateix temps, pròximes. Això comporta un efecte desestabilitzador específic i un estrès identitari associat a ell que explicaria tant la projecció d’una suposada homogeneïtat cultural de la societat d’acollida, com la identificació dels immigrants com amenaça d’aquesta homogeneïtat imaginada. En el nostre àmbit, sobretot a partir dels atemptats de les Torres de Nova York, aquesta amenaça és percebuda de manera especial en relació amb els immigrants procedents de països de majories musulmanes, fet que ha produït un clima d’islamofobia creixent a tota Europa.
Els diferents informes que presenten la realitat de la discriminació, la xenofòbia i el racisme (Moviment contra la intolerància, SOS Racisme, Agència Europea de Drets Humans) ens adverteixen d’un augment d’aquests fenòmens molt per damunt d’allò que registren els organismes de les administracions públiques dels països europeus i posen en guàrdia davant d’una possible escalada en accions violentes fruit d’aquesta motivació. El fet de què en aquest context, grups d’individus puguin ser considerats estranys, inferiors o perillosos i, per tant, objecte de discriminació o fins i tot de persecució i expulsió, desperta un interès que va més enllà dels límits de la mera teoria. I això és així perquè aquesta consideració té efectes reals, i a vegades fatals, sobre aquests grups. La mobilització social i política dels prejudicis posa en risc la dignitat, la integritat i la llibertat d’individus concrets o de grups sencers.
L’intent de respondre mitjançant la clarificació discursiva i l’argumentació, ja sigui en el context educatiu o en altres contextos, xoca sovint amb les estructures del prejudici, que es mostren relativament immunes a aquesta manera d’abordar-les. Ni tant sols la confrontació social durant dècades amb la fallida civilitzatòria del nacionalsocialisme i el genocidi jueu ha aconseguit eliminar el potencial d’amenaça de l’antisemitisme i el racisme. Aquesta confrontació sembla haver ajudat més aviat a una espècie de separació entre els discursos políticament correctes en l’esfera pública i un substrat de prejudicis latent i persistent, que una vegada que canvia el marc social, el discurs mediàtic o el context polític, s’exterioritza i comença a organitzar-se (també políticament). Per això, si bé es cert que s’ha aconseguit prendre consciència de les estructures del prejudici i desacreditar-lo, per l’altre assistim a la seva estabilització com a mecanisme de reacció defensiva i element d’identificació nacional. Estem doncs davant un problema fonamental per a la integració de la població immigrant. I això no hauria d’oblidar-se especialment quan els partits lluiten per aconseguir uns vots.

sos

http://www.absolutvalencia.com/i-semana-contra-la-xenofobia/sos.jpg
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.