La terra: subjecte de dignitat i drets

Veus. Leonardo Boff. Un tema central de la Cimera dels Pobles sobre el Canvi Climàtic, reunida a Cochabamba del 19 al 23 d’abril, convocada pel President de Bolívia, Evo Morales, és el de la subjectivitat de la Terra, la seva dignitat i els seus drets.

El tema és relativament nou, ja que la dignitat i els drets estaven reservats fins ara solament als éssers humans, portadors de consciència i intel.ligència. Predomina encara una visió antropocèntrica com si fóssim nosaltres exclusivament els portadors de dignitat. Oblidem que som part d’un tot més gran. Com diuen cosmòlegs d’anomenada, si l’esperit està en nosaltres és senyal de què ja estava abans en l’univers del qual en som fruit i part.

Una tradició que es remunta als orígens més ancestrals va entendre sempre la Terra com la Gran Mare que ens genera i ens proporciona tot allò que necessitem per a viure. Les ciències de la Terra i de la vida van venir, per la via científica, a confirmar-nos aquesta visió.

La Terra és un superorganisme viu, Gaia, que s’autoregula per a ser sempre apta per a mantenir la vida en el planeta. La mateixa biosfera és un producte biològic, ja que s’origina de la sinèrgia dels organismes vius amb tots els altres elements de la Terra i del cosmos. Ells van crear l’hàbitat adequat per a la vida, la biosfera. Per això, no és solament que sobre la Terra hi ha vida; la Terra mateixa està viva, i com a tal, posseeix un valor intrínsec i ha de ser respectada i cuidada com tot ésser viu. Aquest és un dels títols de la seva dignitat i la base real del seu dret a existir i a ser respectada com els altres éssers.

Els astronautes ens van deixar aquest llegat: vista des de fora de la Terra, Terra i Humanitat formen una única entitat; no poden estar separades. La Terra és un moment de l’evolució del cosmos, la vida és un moment de l’evolució de la Terra, i la vida humana, un moment posterior de l’evolució de la vida. Per això, amb raó, podem dir: l’ésser humà és aquell moment en el qual la Terra va començar a  tenir consciència, a sentir, a pensar, i a estimar. Som la part conscient i intel.ligent de la Terra.

Si els éssers humans posseeixen dignitat i drets, com és de consens entre els pobles, i si Terra i éssers humans constitueixen una unitat indivisible, llavors podem dir que la Terra participa de la dignitat i dels drets dels éssers humans.

Per això no pot patir una agressió sistemàtica, explotació i depredació d’un projecte de civilització que només la veu com quelcom sense intel.ligència, i per això la menysprea, negant-li valor autònom i intrínsec, en funció de l’acumulació de bens materials. És una ofensa a la seva dignitat i una violació del seu dret de poder continuar sencera, neta i amb capacitat de reproducció i de regeneració.

Per això, està en discussió a l’ONU el projecte d’un Tribunal de la Terra que castigui a qui violi la seva dignitat, desforesti i contamini els seus oceans, i destrueixi els seus ecosistemes, vitals pel manteniment dels climes i de la vida.

Finalment, hi ha un darrer argument que es deriva d’una visió quàntica de la realitat. Aquesta constata, seguint a Einstein, Bohn i Heisenberg, que tot, en el fons, és energia en diferents graus de densitat. La pròpia matèria és energia altament interactiva. La matèria, des dels hadrons i els top quarks, no posseeix solament massa i energia. Tots els éssers són portadors d’informació.

El joc de les relacions de tots amb tots, fa que ells es modifiquin i guardin les informacions d’aquesta relació. Cada ser es relaciona amb els altres a la seva manera de tal forma que es pot dir que sorgeixen nivells de subjectivitat i d’història. La Terra en la seva llarga història de més de quatre mil milions d’anys guarda aquesta memòria ancestral de la seva trajectòria evolutiva. Ella té subjectivitat i història. Lògicament és diferent de la subjectivitat i de la història humanes, però la diferència no és de principi (tots estan connectats) sinó de grau (cadascú ho és a la seva manera).

És una raó més per a entendre, amb les dades de la ciència cosmològica més avançada, que la Terra posseeix dignitat i per això és portadora de drets. Per part nostra tenim el deure de cuidar-la, estimar-la i mantenir-la saludable per a què segueixi generant-nos i oferint-nos els bens i serveis que ens presta.

Ara comença el temps d’una bio-civilització, en la qual Terra i Humanitat, dignes i amb drets, reconeixen la seva recíproca pertinença, el seu origen i el seu destí comuns.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.