El diàleg social ja no és diàleg

Nacho Beltrán. Des de fa més d’un any es suposa que les forces socials estan parlant de la reforma del mercat laboral a Espanya. I pel que sabem, les converses estan una mica aturades. Segons sembla, la dificultat està en les peticions dels empresaris de baixar cotitzacions i abaratir l’acomiadament. Espero que hagin parlat de més coses, perquè si per això han estat un any, millor no haver començat. Perquè els temes són abundants, ja que hem de veure com ens preparem per sortir d’aquesta crisi. Les rigideses del mercat laboral no tenen a veure només amb el cost de la indemnització d’acomiadament o la durada de la cobertura de l’atur.

Qüestions que s’haurien de tractar, o almenys d’explicar millor, són per exemple, com es pretén acabar amb el mercat dual (fixos i temporals), que té un 30% de llocs de treball temporals. També, com es vol millorar la productivitat dels assalariats per no haver de baixar salaris com a mesura de manteniment de l’ocupació. També existeix la idea de la flexiseguretat nòrdica’, que s’ha presentat com un model a imitar, però aquesta vegada, si es copia, que es faci bé. Finalment hi ha les qüestions de com aconseguir jornades de treball que permetin compatibilitzar vida laboral i familiar, així com la qüestió de la mobilitat geogràfica, la negociació col.lectiva i moltes més.

Ningú posa en dubte que estem davant d’una crisi econòmica sense precedents,  un tsunami que va escombrar primer el sector de la construcció, després el financer, el de l’automòbil i tots els altres, deixant xifres de ruïna que no repetiré. Aquesta crisi no l’han de pagar els més febles. Per a això cal fer un bon esforç per evitar que s’aprofiti la conjuntura per posar en qüestió les ajudes socials.

D’altra banda, seria convenient que els agents econòmics estiguessin a l’alçada del que s’espera d’ells, i anessin més enllà de la simple defensa dels seus propis interessos. Només esperem coherència davant els reptes, en un moment en què tenim més de 3 milions d’aturats, una taxa de gairebé el 18% d’atur, i auguris que posen el sostre en els 4 milions abans d’acabar l’any.

Els brots verds, que tots desitgem, passen per un augment de la inversió (que necessita de crèdit) per poder generar ocupació. I sinó, que ens diguin quin és el ventall possible de propostes, i que n’opinem tots. Si volem un veritable diàleg social, potser que hauríem d”opinar més els que no ens asseiem en cap d’aquestes taules ja constituïdes.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.