Immigrants

Tere Iribarren. Una voluntària de Creu Roja ajuda a un dels 59 immigrants que van arribar a la platja de Las Galletas, al municipi tenerifenc d’Arona, en una piragua. Has arribat en una piragua, com en llauna de sardines, vestit de colors vius, amb el teu rostre enfosquit, del mateix color d’aquestes pedres en les que descanses. Ara estàs sol, desconcertat, sense les teves gent. Altres s’han quedat al mar, atrapats per l’oceà.

Llamas a les nostres terres, arribes a les costes vigilades. No vull tenir més els braços tancats. No vull seguir comptant els meus fills i als meus néts que no vaig sentir ni vaig tocar l’ànima d’alguns dels que arribeu. No vull dir que no em vaig trobar amb vosaltres, que no us vaig tractar d’iguals, que no us vaig somriure.

I nosaltres amb tantes cases deshabitades, tants edificis oficials buits, tantes esglésies fosques, tants seminaris sense joves, tants monestirs i convents envellits, tantes habitatges blindades i tancades a qualsevol necessitat.

És tan fàcil sentir-africà veient tot a la televisió, en aquestes imatges virtuals a les quals estem tan acostumats! I tu germà tan real.

Com lluitar i exigir que les lleis siguin dignes, com col.laborar nosaltres, ciutadans de drets, a que us reconeguin els vostres?

Una de les paràboles més impressionants i belles de Jesús de Natzaret, és la del bon samarità que preguntava qui era el seu proïsme: un ferit en el camí davant el qual es va aturar, no va donar una volta de excuses, i va carregar amb ell.

Avui nostre proïsme esteu a prop, a les pasteres, en aquestes costes inhòspites, als carrers de l’extraradi de la ciutat, en els treballs més indignes, en la solitud diària. Avui et porto a casa meva, tu em obres els ulls, tu fas que jo canviï i em comprometi.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.