Per una economia de la gratuïtat i la solidaritat

Dolors Oller. Malgrat que les darreres previsions de l’OCDE són optimistes i apunten a una recuperació de l’economia més aviat del que estava previst, la realitat és que la crisi econòmica es deixa sentir amb força i repercuteix dolorosament sobre els sectors més febles d’una societat –la de la globalització, tal com ha estat fins ara liderada- construïda per afavorir els forts.

Molt s’ha escrit sobre com la crisi pot ser una oportunitat per avançar vers economies i societats més justes, sostenibles i humanes, però molt em temo que aquest “sortir” de la crisi sigui fruit d’aplicar les “velles teories” a una situació que per ser completament nova requeriria també solucions noves, agosaradament creatives. Perquè no podem oblidar que la crisi en la que estem immersos és multidimensional, no sols econòmica. De fet, no sols ha entrat en crisi l’economicisme, és a dir, la visió del mon que considera l’economia como l’ element clau de la societat i el benestar material com a clau de l’ autorealització humana; l’actual crisi té també una clara dimensió ecològica (pèrdua de biodiversitat, destrucció d’ ecosistemes, caos climàtic) i, des de fa temps, ha penetrat en la vida cultural, social i personal. En altres paraules, estem al davant d’una crisi sistèmica que, segons el diagnòstic compartit per sociòlegs, filòsofs, polítics, representats de les grans tradicions religioses i també alguns economistes és una crisis ètica, espiritual i de valors, en la qual cosa hi ha jugat un paper determinant la lògica del propi sistema econòmic.

Així, doncs no podem permetre’ns el luxe de posar pedaços a una situació de crisi com la que vivim. Cal anar a les arrels i veure que s’imposa fer passes vers un altre model de desenvolupament, a base d’altres valors, és a dir, és necessària una veritable revolució cultural, en part ja iniciada, car el procés de reducció de l’home a productor/consumidor condueix a la progressiva degradació humana. Una revolució ètica que posi de veritat l’ésser humà al centre dels sistemes polítics, econòmics i socials. I ens cal recordar que el respecte a la dignitat humana és el fonament de tota conducta ètica.

En aquest sentit, el Papa Benet XVI en la seva darrera Encíclica Caritas in veritate, donada a conèixer el passat 7 de juny, ens recorda que ens hem de deixar portar per la lògica de la gratuïtat. “L’ésser humà està fet per al do”, fet per a l’amor, “que manifesta i desenvolupa la seva dimensió transcendent” (CIV, 34). Com la fe i l’esperança, l’ amor o caritat és “un do absolutament gratuït de Deu”, que “irromp en la nostra vida com a quelcom no merescut, que transcendeix tota llei de justícia. Per la seva naturalesa, el do supera el mèrit, la seva norma és sobreabundar” (CIV, 34).

Darrera aquesta lògica del donar-se gratuïtament als altres, sense demanar res a canvi, a imatge d’un Déu que és donació sense fi, està un sentit de fraternitat, el reconeixement de pertànyer a una mateixa família o de tenir un origen comú, Déu mateix, i un sentit de solidaritat, de manera que “tots ens sentim responsables de tots” (CIV, 38).

En definitiva, ens cal fer passes vers una economia de la gratuïtat i de la fraternitat, orientant èticament el consum per a que sigui just, lliure i solidari i buscant un model de desenvolupament veritablement sostenible.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.