Darfur fa mal

Óscar Mateos. Darfur fa mal. O almenys això és el que sembla. Des de l’inici de la guerra en aquesta regió a l’oest del Sudan l’any 2003, han proliferat els debats a escala internacional sobre la situació humanitària, la implicació del Govern sudanès d’Omar al-Bashir, la possibilitat que s’estigui cometent una ” neteja ètnica “i la responsabilitat o el deure de protegir la població civil. El fantasma de Rwanda està massa a prop. I les lliçons que deixa la història pesen, de forma desigual, en la consciència col·lectiva. Nacions Unides calcula que la violència podria haver causat fins al moment uns 300.000 morts i més de dos milions de desplaçats. La situació és gravíssima i els dilemes afloren.

En les últimes setmanes s’han produït diversos esdeveniments importants. La Cort Penal Internacional (CPI) ha dictat una ordre de detenció contra el president sudanès, acusat de crims de guerra i crims contra la humanitat a Darfur. L’ordre ha generat la indignació a les files del Govern i entre els seus acòlits. Es titlla a la comunitat internacional d’immiscir-se en els assumptes interns i d’adoptar decisions “neo-colonials”, destinades a desestabilitzar un Govern amb el que manté serioses discrepàncies. A tot això, diverses organitzacions humanitàries, entre elles algunes seccions de Metges Sense Fronteres, han estat expulsades del país. El panorama polític, social i humanitari es deteriora de forma alarmant. Al sud, recordem-ho, la històrica guerrilla del SPLA i el Govern sudanès tracten d’implementar un acord de pau signat l’any 2005 i que va posar fi a trenta anys de guerra.

És una bona notícia l’ordre de detenció de la Cort? ¿Contribuirà a rebaixar els nivells de violència a Darfur? Existeixen altres mecanismes diplomàtics que poden contribuir a la pacificació d’aquesta regió sudanesa? Les opinions al respecte divergeixen. D’una banda, uns consideren que la decisió de la CPI és una mesura més en el llarg camí per acabar amb la impunitat al continent africà. Així mateix, la iniciativa hauria creat serioses divisions internes en el partit d’al-Bashir, el National Congress Party (NCP): podria ser “el principi del final” d’aquest règim, s’assumeix. En front, aquells que opinen que la mesura no ve sinó a empitjorar el panorama general. En les últimes setmanes, la situació de violència i les condicions humanitàries s’han deteriorat substancialment. A més, es tem que pugui afectar a l’evolució del procés de pau al sud, agafat amb pinces.

Els dilemes, per tant, són ingents. I la solucions complexes. La Unió Africana està participant més activament en la gestió del conflicte, però la idea de “solucions africanes als problemes africans” roman en el pla de la retòrica. D’altra banda, la mesura sembla erigir-se més en un mitjà per desestabilitzar el règim sudanès que un fi en sí mateixa, amb conseqüències impredictibles. Finalment, les agendes polítiques de països com els EUA, Regne Unit, la Xina o Rússia són importants en un context en el qual, com sempre, la població civil segueix sent la principal víctima.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.