Entrevista a Xavier Aldekoa: ‘La democràcia a l’Àfrica ha servit per donar veu al poble’

Agenda. La propera sessió del cicle “Els dilluns dels Drets Humans” que Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia co-organitzen des de fa més de 10 anys, estarà dedicada novament al continent africà. En aquesta ocasió (dilluns 16 d’abril a les 19h a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia), analitzarem un dels assumptes de més actualitat com és la celebració d’eleccions en la majoria de països del continent. A més d’analitzar el procés de democratització experimentat per molts contextos africans, la conferència també pretén analitzar els episodis de tensió i fins i tot de violència que de vegades van vinculades a aquest tipus de processos, com ara a Costa d’Ivori, Zimbabwe o Kenya.

Per analitzar aquest assumpte comptarem amb Xavier Aldekoa, corresponsal de La Vanguardia a Sud-àfrica, que segueix i analitza amb detall aquest tipus de processos des del continent. També intervindrà Oscar Mateos, professor de la URL, investigador sobre construcció de pau a l’Àfrica i responsable de l’àrea social de CiJ.

Per aproximar-nos al debat del proper dilluns 16, hem fets algunes preguntes a Xavier Aldekoa, reproduïdes a continuació:

 

¿Àfrica s’ha ‘democratitzat’ en els últims anys? Per què?

R.- Gran part dels països africans van aconseguir la seva independència fa mig segle. No han estat cinquanta anys fàcils però, a poc a poc, la influència directora de l’ex metròpoli (de vegades França, altres Regne Unit, menys Portugal) va disminuint i apareix la llibertat real. Sense caure en l’error de fer de democràcia i llibertat dos sinònims sense fissures –segueixen existint autèntiques aberracions democràtiques en nom de la llibertat-, sí que ha estat el sistema utilitzat per donar veu al poble. La democràcia acaba de donar-nos una demostració que funciona al Senegal, on ha evitat que una espiral de violència acabés en desastre. Després del remolí de cops d’estat de les primeres dècades en alguns països, la democràcia va donar l’estabilitat necessària per començar a caminar. En altres casos, simplement no va funcionar. Ni funciona.

Creus que les eleccions han contribuït a una major estabilitat política en el subcontinent o, per contra, estan generant grans tensions sociopolítiques? Quins casos destacaries?

R.- Les eleccions poques vegades són la causa. Moltes vegades sí són el símptoma. A Zimbabwe, per exemple, la tensió entre el govern de coalició i l’abús dels drets humans del partit de Mugabe són una bomba de rellotgeria. Aquest conflicte no està solucionat i quan les coses estan roent, les urnes no solen ser un bon apagafocs. A l’inrevés. A Costa d’Ivori ho vam veure recentment. Però és injust subratllar només els problemes. Sud-àfrica va aconseguir una transició pacífica made in Mandela i va abraçar les eleccions amb èxit. Botswana, Moçambic i fins i tot Senegal, tot i les tensions, són altres exemples de que la bona democràcia és estabilitat. No és l’únic sistema possible, i en casos com RD Congo per posar un exemple de país enorme sense xarxa de carreteres, tot just viable. Altres vegades, simplement és una bogeria si no s’ataca l’arrel del problema. Col·locar urnes a Somàlia no silenciarà les armes de la nit al dia.

Creus que és rellevant la qüestió identitària (partits polítics d’una mateixa base social ètnica) en l’organització d’eleccions?

R.- És rellevant des del moment en què se sol utilitzar per prendre avantatge. El poder és apetitós i el sentiment de pertinença ètnica és molt fort en moltes zones d’Àfrica. En democràcies amb més múscul s’intenta compensar, però en dictadures o democràcies toves, és una constant. A més, i en això occident no pot donar lliçons, l’ús electoral de la por, a la minoria ètnica o l’immigrant, s’ha utilitzat de manera perversa. Penso en la ivorité de Costa d’Ivori, però hi ha més casos. El recent nascut Sudan del Sud és un exemple tendre. Tot i la gran diversitat ètnica del sud, per a res lliure de tensions, el poder l’han agafat amb les dues mans l’ètnia dinka, la majoritària. I no ho deixaran pas anar. A Guinea Equatorial o Gabon, són famílies les qui es reparteixen el pastís, tampoc cal assenyalar a l’ètnia necessàriament.

Quins aspectes creus que s’haurien de tenir en compte per entendre les transformacions sociopolítiques que estan tenint lloc actualment a l’Àfrica Subsahariana?

R.- Àfrica és un continent enorme i divers, cada país té les seves particularitats en aquest sentit. Per anar al moll de l’assumpte, encara disparant perdigonades generals, la irrupció en escena d’altres actors com la Xina, Brasil o Índia afecten totalment el futur africà. No dic que aquest trident de països siguin germanetes de la caritat, però sí que la disminució de dependència econòmica, anteriorment cap a un o dos socis només, canvia les regles del joc. El creixement demogràfic (Àfrica apunta a doblar la seva població en trenta anys), l’aparició progressiva d’una classe mitjana, amb les seves inquietuds i reivindicacions de drets afegides, i el context -llegiu revolucions al nord africà o països àrabs- fan d’Àfrica un territori fascinant. S’acosten canvis i Àfrica sembla preparada per anar a buscar-los.

***

També pot interessar-te l’article “¿Una nueva era para África?”, publicat per Oscar Mateos al Boletín ECOS.

http://www.xavieraldekoa.com/2010/07/05/entrevista-la-vanguardia-es/

Esta entrada fue publicada en África, Agenda, Democràcia y etiquetada como , . 3222 Lecturas |

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>