10 raons per les que faré vaga el 29 de març

10 raons per les que faré vaga el 29 de març

Núria Puigbó, Helena Roig, Meritxell Sanchez-Amat i Nani Vall-llossera. Metgesses de família de l’Institut Català de la Salut.

1. Perquè sóc testimoni cada dia a la consulta del patiment de la gent que perd la feina i que veu com l’estigmatització i la culpabilització que es desprenen del discurs hegemònic actual sobre la classe treballadora s’afegeixen a les seves dificultats econòmiques i a l’afectació psicològica i de les relacions socials i familiars. Es pretén confondre la societat amb missatges que relacionen prestació d’atur amb aprofitament, ganes de treballar amb acceptació d’una feina siguin quines siguin les condicions laborals o baixa mèdica amb absentisme laboral, per posar alguns exemples. Aquesta reforma laboral no farà sinó facilitar la destrucció de llocs de treball.

2. Perquè veig cada dia el patiment de la gent que progressivament veu degradades les seves condicions laborals.

3. Perquè veig cada dia el patiment de la gent que treballa en l’economia submergida i que no té cap dret laboral reconegut.

4. Perquè veig cada dia gent que ha de treballar malalta per por a perdre el seu lloc de treball.

5. Perquè veig cada dia actuacions de les mútues laborals que em fan sospitar conflictes d’interès.

6. Perquè aquesta pèrdua de drets va afectant a gent més propera, companys que mai van pensar que el seu treball perillés perquè el servei que donaven es considerava necessari i hi havia consens en la societat que la sanitat pública universal era un bé per tothom i s’havia de preservar de les forces del mercat.

7. Perquè veig com les meves condicions laborals es degraden i es menysprea la meva feina com a treballadora de la funció pública.

8. Perquè sé que la causa de la crisi no resideix en el dèficit públic ni en les relacions laborals.

9. Perquè la història ens jutjarà com la generació que va permetre sense oposició que es perdessin els drets aconseguits en 200 anys de lluites socials i laborals.

10. Perquè, ateses les intencions verbalitzades de “regular” el dret de vaga, és possible que aquesta sigui la darrera vegada que puguem exercir aquest dret.