Alguns comentaris (im)pertinents arran de Fukushima

Fukushima_nuclearJesús Sanz Abad. Quan ja han passat diverses setmanes des del terratrèmol i tsunami que va assolar el Japó, vull fer algunes reflexions sobre algunes qüestions relacionades amb el que ha passat al voltant de la central nuclear de Fukushima que m’han cridat l’atenció i considero que han estat menys presents en les reflexions que s’han fet durant aquestes setmanes.

Avanço que no sóc físic nuclear ni res per l’estil. Però com a ciutadà, em veig completament capacitat per opinar sobre aquest tema per les raons que tot seguit exposaré.

En primer lloc, m’ha cridat l’atenció el paper dels experts que més han sortit als mitjans de comunicació durant tot aquest temps. En la major part dels casos les seves intervencions han buscat minimitzar l’accident a la vegada que s’anava reconeixent, únicament a posteriori i davant els fets consumats, la seva gravetat, i sempre dosificant-ne la informació a l’opinió pública. Serveixi d’exemple el fet que s’ha passat de qualificar l’accident d’un nivell 4 a 7 (el màxim en l’escala d’accidents nuclear) en un termini de quatre setmanes. És possible que en molts casos aquestes intervencions siguin fruit de la manca d’informació real sobre el que passava i està passant a Fukushima, però tant en l’energia nuclear com en d’altres indústries que poden tenir greus riscos sobre el medi ambient, hi ha múltiples exemples de confluències i interessos creuats d’aquests experts que, si més no, qüestionen la seva objectivitat.

En segon lloc, potser és una percepció meva, però en molts moments d’aquests dies he detectat una “aturada informativa” o, si més no, una dosificació de la informació i una minimització de la gravetat de la situació. Per exemple, la descoberta de dos treballadors morts que treballaven en les tasques d’estabilització de la central es va retardar durant 72 hores, i això per no parlar de la informació que es donava sobre els nivells de radiació o de l’estat real de cada reactor i de la informació que es donava sobre la possible fusió dels seus nuclis. Tal vegada, aquesta dosificació de la informació estigui relacionada amb el pes i el poder que té el lobby nuclear.

Finalment, en tercer lloc, aquests dies he trobat molt a faltar un debat que amb prou feines ha aparegut en els mitjans de comunicació: el fet que sigui una empresa privada la que està gestionant l’accident i les conseqüències que això té. Al meu parer, aquest debat tot i que té alguns vincles amb el debat entre partidaris i detractors de l’energia nuclear, no és exactament el mateix i va més enllà.

M’explico. Crec que en el tema de l’energia nuclear com en d’altres temes on els riscos potencials sobre el medi ambient són molt alts, convergeixen dos debats: el debat tècnic o científic i el debat social o polític.

En el debat científic es pot discutir sobre els avantatges i inconvenients que té cada tipus d’energia i quines possibilitats de desenvolupament i potencialitat té cadascuna d’elles en el futur, un debat que afecta principalment als experts i científics.

En canvi, crec que el segon debat ens afecta a tots i, per això, tots tenim dret a opinar i a ser consultats. Aquest debat ha de posar al centre de la qüestió qui es beneficia principalment de l’energia nuclear i qui assumeix i pateix els riscos que es poden derivar d’un accident.

Si, com en el cas japonès, la major part dels beneficis recauen sobre l’empresa privada que explota i gestiona la central i les greus conseqüències que es poden derivar d’un accident recauen sobre el conjunt de la població, es pot pensar que potser no és la millor opció deixar en mans privades quelcom tan vital com l’energia nuclear, atès que la mateixa lògica del sistema fa que la prioritat de l’empresa estigui en el compte de resultats i la recerca de benefici. En aquest sentit, Fukushima ens mostra com l’empresa gestora va perdre unes hores vitals després de l’accident perquè creia que era capaç de salvar els reactors, cosa ja impossible a dia d’avui.

Per tant, al voltant de l’energia en general, i més en particular sobre l’energia nuclear, crec que ha d’haver-hi dos debats. Un primer debat està relacionat sobre quin tipus de model energètic (i on poder-nos manifestar com a partidaris o detractors de l’energia nuclear). Però hi ha un segon debat tan important com el primer sobre qui es beneficia i qui assumeix els riscos de cada forma de producció d’energia, i si és bona opció deixar en mans privades la producció d’un tipus d’energia com la nuclear, on els riscos potencials d’un accident són tan greus que poden deixar inutilitzat un territori durant més d’una dotzena d’anys. En aquest sentit, el sociòleg Ulrich Beck ja ens parlava fa anys de “la societat del risc”, per caracteritzar els riscos potencials que hi havia dins del nostre model de producció en múltiples àmbits sent l’energia nuclear un d’ells

És aquest segon debat el que he trobat a faltar aquests dies, i que sovint s’emmascara o es dilueix dins del primer debat que he comentat. I crec que és una qüestió de justícia i de salut

democràtica que la ciutadania sigui consultada sobre aquesta qüestió. Si els riscos potencials ens afecten a tots, és just que tots puguem participar en la presa de decisions d’aquesta qüestió.

Esta entrada fue publicada en Ecologia y etiquetada como . 752 Lecturas |

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>