Potser sí que sigui més que un somni

Potser sí que sigui més que un somni

Congrés dels diputatsJesús Renau. He tingut un somni. Somiava que el Parlament espanyol votava dos projectes de llei, sobre la immigració i sobre l’avortament. Uns dies abans, i després d’un llarg debat democràtic, tots els partits havien arribat a un acord: cada diputat podia votar segons la pròpia consciència en votació secreta

El debat no havia estat fàcil, però van ser els dirigents dels mateixos partits que van donar la darrera empenta per trencar en aquests dos temes la dita disciplina de vot. Els movia el fet d’anar aprofundint en la democràcia. Van acordar que es poden donar temes de consciència ètica tan controvertits dins d’una societat plural, que era millor deixar a cada diputat que votes en conformitat amb la seva ètica personal. 

En el somni pensava: no és potser un pas endavant, excepcional sens dubte, en el procés d’aprofundir el sentit democràtic? No resulta admirable que tots els partits, que representen el poble sobirà, s’hagin posat d’acord en aquestes dues qüestions tan polèmiques? 

Quan m’he despertat me n’he adonat que tan sols era un somni, i abans d’alimentar un nou desencís he decidit posar-ne quatre ratlles. Espero que la llavor fructifiqui pel bé de la nostra democràcia.