Carme Trilla: "Calen lleis que assegurin disponibilitat de sòl per a habitatge social"

Carme Trilla: “Calen lleis que assegurin disponibilitat de sòl per a habitatge social”

Entrevistes. El proper 7 de novembre tindrà lloc una nova sessió del Cicle Els Dilluns dels Drets Humans que, des de fa més de 10 anys, co-organitzen Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia. Aquesta sessió abordarà el tema “Crisi i dret a la vivenda” i comptarà amb les intervencions d’ Ada Colau, membre de la Plataforma Afectats per les Hipoteques i membre de l’Observatori DESC, Carme Trilla, responsable del Servei de Mediació en l’Habitatge i ex secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Eudald Vendrell, advocat, actual vicedegà del Col·legi d’Advocats de BCN, professor de Dret Civil a la UB.

En motiu d’aquesta taula rodona, entrevistem a una de les participants, Carme Trilla.

Què impedeix convertir l’habitatge en un dret garantit a totes les persones?

La principal dificultat per garantir el dret efectiu a l’habitatge a totes les persones és la insuficiència de disponibilitat d’habitatges de lloguer per part de l’administració pública, bé siguin de titularitat pròpia, bé d’un parc social creat en col.laboració amb altres agents, però sempre a costos assequibles per a les capes de població amb ingressos més baixos. La obtenció d’un parc suficient d’aquestes característiques és molt difícil d’improvisar i això porta, en les legislacions més avançades, a haver d’establir calendaris per etapes, prioritzant en primer lloc la garantia del dret per a les persones o famílies en situació de major exclusió social. Una manera alternativa –o complementària- i més immediata per fer front a aquest repte és l’establiment d’un sistema d’ajuts públics a les famílies per ajudar-les a pagar un habitatge de lloguer obtingut per llur compte, de manera que el cost no els suposi més del 30% dels seus ingressos.

Què fa falta per a construir un nou marc que pugui avançar cap a l’assoliment d’aquest dret?

Evidentment, per construir un nou marc que permeti avançar cap a l’assoliment d’aquest dret, cal actuar en diversos fronts: legislatiu, reglamentari i pressupostari. Legislatiu per tal de desenvolupar i concretar en normes efectives els principis constitucionals, i reglamentari per fomentar la obtenció de parcs socials mitjançant ajuts públics específics. Més enllà, però, de la necessitat d’aquestes regulacions –que requereixen un consens social imprescindible, ja que en molts cassos topen amb prejudicis arrelats, clarament contraris de facto a l’acceptació d’aquest dret de forma universal- és imprescindible la disposició de recursos econòmics públics inversament proporcionals al nivell de dèficit en aquest camp. Òbviament, la disponibilitat de recursos públics, és a dir, pressupostaris, requereix també de consens social, ja que el pressupost no és altra cosa més que la plasmació efectiva dels principis legislatius.

Quines experiències locals apunten en aquesta direcció?

Apunten en aquesta direcció totes les experiències locals i autonòmiques tendents a disposar de sòls públics per a la promoció d’habitatge social (de lloguer). Però és molt difícil que des de l’àmbit local es pugui avançar en aquesta línia de forma efectiva. En l’àmbit urbanístic calen lleis que assegurin disponibilitat de sòl per a habitatge social (cessions obligatòries i reserves urbanístiques per a habitatge protegit). Per assegurar la permanència dels parcs socials en la seva vocació originària, calen lleis que estableixin la llarga durada del destí dels habitatges a aquesta finalitat i estableixin modalitats obligatòries d’allotjament de durada permanent (habitatges dotacionals, pe.). Per ajudar les famílies en el pagament de l’habitatge calen lleis que introdueixen les prestacions públiques obligatòries. I, tot això és comesa estatal o autonòmica, sense la qual, els responsables municipals veuen totalment hipotecada llur capacitat d’actuació.

Carme Trilla

Octubre 2011

Para continuar haciendo posible nuestra labor de reflexión, necesitamos tu apoyo.