Barsa o barsac

Barsa o barsac

Veus. Sergi Corbera. Aquesta nit anem al teatre. La companyia Kaaddu Yaraax ens presenta la peça “Procès des clandestins” (El judici dels clandestins) al Centre cultural Kër Thiossane, dins del programa cultural del Fòrum Social Mundial. El Centre està al mateix barri on ens allotgem -d’això en serem conscients un cop agafem el taxi de tornada a casa- i té com a objectiu principal la interacció d’artistes tradicionalistes amb creadors contemporanis, barrejant l’animisme més tribal amb les noves tecnologies. Podeu imaginar-vos com d’interessants i eclèctiques són les propostes culturals del Centre.

Arribem tant puntuals com podem creient que, contràriament al que passa amb la programació diürna del Fòrum, l’agenda cultural complirà els horaris previstos. Quanta ingenuïtat! La funció comença amb una hora de retard, però ens és igual. Aquí ve de gust esperar, fent petar la xerrada amb la gent i gaudint d’una Gazelle ben fresca. La pressa sembla haver-se esfumat, en aquest país. I, tanmateix, tot s’acaba esdevenint.

La història que veiem tracta sobre el camí dels immigrants clandestins cap als països del Nord: un grup d’homes i dones s’embarquen en una pastera per arribar al somni daurat, a la terra del progrés i les oportunitats. Europa, posem per cas. Barsa o barsac!- criden tots junts en wolof abans d’embarcar-se, engalanats amb les seves millors joies i vestimentes. Barsa o  barsac!: o arribar a Europa o morir. No existeix cap altre destí. Una ruleta russa amb la qual tothom està disposat a jugar, assumint les dramàtiques conseqüències que el viatge pot tenir.

Finalment arriben a la costa, deshidratats i desnodrits. Els supervivents són atesos per voluntaris de la Creu Roja, però una mica més tard la policia els deté. És en aquest punt que comença el judici: el fiscal, l’advocat defensor, el jutge i els acusats. El veredicte: s’accepta l’entrada dels immigrants, però a condició que assumeixin la cultura del país receptor. Que és el mateix que dir: molt bé, us deixem quedar, però poc a poc us anirem assimilant i “evangelitzant” fins que perdeu les vostres arrels.

Un cop exposat el conflicte és quan comença el torn del públic. El dinamitzador del grup obre un espai de reflexió i debat entorn del tema tractat. El joc teatral consisteix en que el públic contribueixi al veredicte amb arguments a favor o en contra de la llibertat dels acusats. És així com l’audiència pren la paraula i passa a ser part activa de l’acció teatral.

No és el primer cop que participo en aquest tipus de teatre-fòrum o “teatre de l’oprimit”, però mai abans no havia gaudit d’un debat polític tan profund, d’una eina sensibilitzadora tan potent. Tot pren encara una dimensió més dramàtica i vertadera quan es té en compte que els actors i les actrius són d’aquí, que el conflicte és real, latent en les seves vides quotidianes. I només per aquest fet, tot em mereix un respecte immens. El debat se centra finalment en els pros i els contres de la immigració, i s’acaba focalitzant en una crítica cap a la pròpia societat senegalesa. El discurs lúcid i perfectament elaborat de totes les intervencions ens deixen glaçats i corpresos:

“I si en comptes d’invertir tots els nostres esforços econòmics i psicològics en creuar l’oceà per aconseguir el nordish dream, els invertíssim en el nostre dia a dia per tal de millorar-lo? I si fóssim més ambiciosos? I si no ens deixéssim encegar pels del Nord? Són aquests mateixos països qui ens imposen fronteres i dictadors, i exploten els nostres recursos malbaratant la nostra rica biodiversitat. I mai no succeeix a l’inversa. Per altra banda, no serà que en aquests països desenvolupats la gent no és tan feliç com sembla, si tan sovint té la necessitat de viatjar cap al Sud? No alimentem el nostre victimisme. En part, nosaltres també som corresponsables del què ens passa. Sabem que la millor arma de l’opressor és el victimisme de l’oprimit.”

S’acaba la vetllada. No sortim amb cap resposta ni cap solució concreta. No és aquest l’objectiu del teatre-fòrum, sinó fer-nos qüestionar conjuntament la nostra mirada sobre el conflicte exposat. El debat el fem continuar durant el curt camí en taxi cap a casa i s’allarga dins del nostre cap. Una nit de teatre sensibilitzador, real i potent.

CIMG0421

Para continuar haciendo posible nuestra labor de reflexión, necesitamos tu apoyo.