Justícia i Pau emet un comunicat sobre la pandèmia de la grip nova i el procés de vacunació

Veus. En els últims mesos, Justícia i Pau, amb el suport i assessorament de la seva Comissió d’Ètica i Medicaments, formada per metges, farmacèutics i altres professionals relacionats amb l’àmbit la salut i els medicaments, ha seguit amb interès tot el procés i el debat públic produïts arran de la pandèmia de l’anomenada grip Nova o A (H1N1) i els programes de vacunació públics de la població.

És per això que considerem oportú donar a conèixer algunes reflexions que hem fet al respecte.

Al nostre parer, el debat que s’ha generat ha posat de manifest que l’opinió pública mostra dubtes importants sobre múltiples aspectes relacionats amb la producció i ús de medicaments, com són la incidència, gravetat, letalitat de certes malalties i la seguretat i necessitat d’antivírics i vacunes, així com les possibles contradiccions i conflictes existents entre les exigències de la salut pública i els beneficis polítics i/o econòmics dels actors que hi estan implicats.

Aquesta constatació ens porta a afirmar que, més enllà dels dubtes concrets, el debat produït ha posat de manifest una preocupant desconfiança de bona part de l’opinió pública en relació al sistema de presa de decisions sanitàries.

Creiem que aquesta desconfiança, que ara s’ha concretat amb la grip però que afecta a molts altres temes, és fruit d’una manca de la transparència que és exigible a les institucions que són responsables de decisions que afecten a la salut pública.

Aquesta transparència és exigible primerament a l’Administració, com a principal responsable en la presa de decisions sobre la salut pública, però també ha de ser exigida a centres de recerca, indústries farmacèutiques, professionals sanitaris i resta d’actors que intervenen de facto en qüestions de salut pública.

Transparència vol dir que els criteris i les dades utilitzats per prendre decisions siguin accessibles i adequadament explicats a la societat. L’accés a aquesta informació permetria conèixer quins són els criteris, els interessos i les prioritats reals que hi ha al darrera de cada decisió i poder valorar la seva correcció i oportunitat.

D’altra banda, un altre element necessari per reforçar la confiança ciutadana en el sistema sanitari és garantir la independència dels avaluadors de l’eficàcia, qualitat i seguretat de medicaments i vacunes, situant aquesta opinió científica independent com a punt de referència principal en la presa de decisions polítiques respecte a la salut.

Doncs bé, pensem que en el cas concret de la vacunació contra l’anomenada grip nova, hi ha hagut precisament una manca de transparència i d’informació a la ciutadania sobre els diferents moments i aspectes del procés: la fabricació de les vacunes utilitzades, els seus components, els assaigs clínics realitzats, les autoritzacions administratives atorgades, les comandes i contractes públics en relació a aquests medicaments, els acords de comercialització i determinació de preus amb les companyies farmacèutiques, les evidències per les indicacions d’aplicació i la publicitat i promoció d’aquestes vacunes.

Alhora, considerem que també ha mancat instaurar, com encertadament han demanat algunes veus, un sistema de vigilància epidemiològica independent dels efectes secundaris de les vacunes utilitzades.

La disponibilitat d’informació detallada, veraç i rigorosa permetria als ciutadans  interessats valorar per ells mateixos les decisions i recomanacions oficials. Les opinions dels experts i les recomanacions oficials són necessàries, però no eliminen el dret ni eximeixen de la responsabilitat individual de cadascú de formar-se una opinió pròpia i crítica amb la qual prendre les decisions que afecten a la seva salut, d’acord amb els seus propis principis i circumstàncies personals.

Malauradament, hem estat testimonis de com el debat s’ha centrat en jutjar l’autoritat o desacreditar les persones que qüestionaven la validesa o idoneïtat de les decisions que es prenien, o que senzillament, plantejaven públicament els seus dubtes.

Més aviat l’atenció s’hauria de centrar en el fet que molts d’aquests dubtes i preocupacions, tan extensament recollits en els mitjans de comunicació, encara no han rebut una resposta adequada i completa per part de les institucions responsables, oferint, per exemple, informació completa sobre els acords entre els fabricants de vacunes i antivírics i el Ministeri de Sanitat, sobre la relació cost-benefici de la compra de milions de vacunes i antivírics, sobre el procés d’autorització d’aquestes vacunes, realitzat en un temps molt inferior a l’habitual, sobre la base científica per a la designació dels anomenats grups de risc…

Independentment de qui formuli els dubtes, són l’exercici legítim i, des del nostre punt de vista, sa i positiu, de demanda de més transparència per part del sistema de salut. I proveir-la no solament és convenient per a una bona gestió sanitària, sinó també obligació jurídica i moral de les autoritats sanitàries i els altres actors implicats.

Justícia i Pau
19 de febrer de 2010